Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guerra preventiva

Una guerra preventiva és una guerra o una acció militar iniciada amb l'objectiu d'impedir que un altre agent bel·ligerant o una part neutral adquireixin capacitat ofensiva militar. Segons l'atacant, la part atacada disposa d'una capacitat latent d'amenaça o ha demostrat la seva intencionalitat d'atacar en un futur, basant-se en les seves accions i declaracions passades. Una guerra preventiva pretén prevenir un canvi en l'equilibri de poder a favor de la part atacada.[1] La guerra preventiva és diferent d'un atac preventiu, que és el primer atac quan un atac és imminent.[1] La majoria d'experts defensen que una guerra preventiva endegada sense l'aprovació de les Nacions Unides és il·legal sota el marc de la llei internacional.[2][3][4]

Crítica

Hi ha un consens sobre el fet que una guerra preventiva "va més enllà del que és acceptable segons la llei internacional" i manca de base legal.[5][6] L'ONU ha suggerit que no hi ha cap dret per realitzar una guerra preventiva. Si hi ha bons arguments per iniciar una guerra preventiva, aquests s'haurien de presentar al Consell de Seguretat de l'ONU, l'organisme que podria autoritzar tal acció.[7]

Exemples

Durant la Segona Guerra Mundial, les potències de l'Eix van envair territoris neutrals com a mesura de prevenció. Així va començar la invasió de Polònia el 1939. En 1940, Alemanya va envair Dinamarca i Noruega argumentant que Gran Bretanya els podria haver utilitzat com a punts de llançament per a un atac. A l'estiu de 1941, Alemanya va envair la Unió Soviètica, argumentant que una conspiració judaic-bolxevic amenaçava el III Reich. El mateix 1941, es va dur a terme una invasió anglo-soviètica de l'Iran per assegurar un passadís d'abastament de benzina a la Unió Soviètica. El Shah iranià Rezā Shāh va demanar ajuda al president dels EUA Franklin Roosevelt, però li va ser denegada.[8]

Un altre exemple clàssic de guerra preventiva és l'Atac a Pearl Harbour el desembre de 1941.[9]

La Invasió de l'Iraq de 2003 va ser descrita com a guerra preventiva per l'administració de George W. Bush, argumentant que podia haver-hi armes de destrucció massiva. La invasió russa d'Ucraïna de 2022 també s'ha descrit com una operació de guerra preventiva per l'administració de Vladímir Putin.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Taming American Power, Stephen M. Walt, pp 224
  2. ↑ Beinart, Peter. «How America Shed the Taboo Against Preventive War» (en anglès americà). The Atlantic, 21-04-2017. [Consulta: 13 març 2019].
  3. ↑ Warren, Aiden (2014), Self-Defense in International Law: Preemptive/Preventive Requisites, ISBN 9781137411440, DOI 10.1057/9781137411440_3
  4. ↑ Suzanne Uniacke, Preemption: military action and moral justification, ISBN 9780199233137
  5. ↑ Shaw, Malcolm. International Law (6th edn). Cambridge: Cambridge University Press, 2008, p. 1140. ISBN 978-0-521-72814-0. 
  6. ↑ Brownlie, Ian. Principles of Public International Law. New York: Oxford University Press, 2008, p. 734. ISBN 978-0-19-921176-0. 
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.unog.ch/80256EDD006B8954/(httpAssets)/C9B1B6D819968E83C1256F5E00597208/$file/Report+of+the+High-level+Panel+on+Threats+Challenges+and+Change.pdf Arxivat 2021-01-23 a Wayback Machine. p.54
  8. ↑ Sunrise at Abadan, Stewart Richard pp 94–108
  9. ↑ J. Barnes, R. Stoll, "PREEMPTIVE AND PREVENTIVE WAR: A PRELIMINARY TAXONOMY", p.15, THE JAMES A. BAKER III INSTITUTE FOR PUBLIC POLICY RICE UNIVERSITY, URL Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine.

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya