Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Omfacita

Infotaula de mineralOmfacita

Omfacita (verd) en eclogita associada amb pirop (vermell) i quars. Mostra de Noruega. Escala desconeguda.
Fórmula química(Ca,Na)(Mg,Fe2+,Al)Si₂O₆
Epònimraïm i fruit ripening (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusafloraments en eclogita, Weißenstein, Stammbach, Münchberg Metamorphic complex, Franconia, Baviera, Alemanya
Classificació
Categoriapiroxens
Nickel-Strunz 10a ed.09.DA.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.01d Modifica el valor a Wikidata
Dana65.01.03b.01 clinopiroxè
Heys16.24.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic - prismàtic
Hàbit cristal·lírarament en cristalls ben formats, anhèdrics, granular o massiu.
Estructura cristal·linaa = 9,66 Å, b = 8,81 Å, c = 5,22; β = 106,56°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica 2/m
Grup espacialgrup espacial C2/c i space group P2/n (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorverd a verd fosc, incolor a verd clar en làmina prima.
Maclessimples i polisintètiques a {100}
Exfoliacióbona a {110}; 87° (típica dels piroxens)
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria a sedosa
Color de la ratllablanca verdosa
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica3,16 a 3,43
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,662 - 1,701 nβ = 1,670 - 1,712 nγ = 1,685 - 1,723
Birefringènciaδ = 0,023
Pleocroismedèbil; X = incolor; Y = verd molt clar; Z = verd molt clar, blau - verd
Angle 2Vmesurat: 58° a 83°, calculat: 74° a 88°
Dispersió òpticar > v moderada
Impureses comunesTi, Cr, Mn, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1815
SímbolOmp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

L'omfacita és un mineral silicat de la classe dels inosilicats que pertany al subgrup dels clinopiroxens. Va ser descoberta l'any 1815 al complex metamòrfic de Münchberg a Francònia, Baviera, Alemanya. El seu nom deriva del grec i significa "raïm verd" pel seu color característic. Alguns sinònims que emprats per anomenar el mineral són: diopsidjadeïta, mayaïta o tuxtlita.

Característiques químiques

És un inosolicat amb diferents elements a la seva estructura: calci, sodi, ferro i alumini. Pertany al grup dels piroxens (inosilicats de cadena simple) i dins d'aquest grup pertany al subgrup dels clinopiroxens, en el qual es classifiquen els piroxens que cristal·litzen en el sistema monoclínic.

En realitat és un terme mitjà de la solució sòlida augita-jadeïta-egirina, amb un contingut d'entre el 25% i el 75% de jadeïta (NaAlSi₂O₆) i d'enre un 75% i 25% d'augita ((Ca,Mg,Fe)₂(Si,Al)₂O₆) i d'entre el 0% i el 25% d'egirina (NaFe3+Si₂O₆).

A més a més dels elements presents a la fórmula, pot contenir diferents impureses i en diferent quantitat: titani, crom, manganès, potassi, i aigua (en forma de grups hidroxil.

Formació i jaciments

És un component primari i abundant de l'eclogita (roca metamòrfica), també és present en les xemeneies kimberlítques. També se sol trobar en ofiolita, així com en esquist blau associada amb glaucòfana.

Altres minerals associats poden ser granat, quars, cianita, corindó, hornblenda, escapolita i/o epidota.

Referències

  1. Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., pp. 398 - 405, John Wiley and Sons, New York ISBN 0-471-80580-7
  2. Handbook of Mineralogy
  3. Mindat.org
  4. Webmineral data
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9