Egirina

Egirina
Egirina, Mont Malosa, districte de Zomba, Malawi
Fórmula química	NaFe+3Si₂O₆
Epònim	Aegir
Localitat tipus	Låven island (en) i Øvre Eiker
Classificació
Categoria	inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.01c
Dana	65.1.3c.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls >3 mm, prismàtic, radial
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	negre, negre verdós, marró vermellós, verd
Exfoliació	{110} bona
Fractura	irregular
Tenacitat	trencadissa
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria o de resina
Color de la ratlla	gris groguenc
Densitat	3,5 a 3,6 g/cm³ (mesurada) 3,576 g/cm3 (calculada)
Pleocroisme	visible
Fluorescència	no en té
Magnetisme	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Símbol	Aeg
Referències	[1]

L'egirina, aegirina o acmita és un silicat, concretament un inosilicat del subgrup dels clinopiroxens. El seu nom prové de n'Ægir, el déu del mar en la mitologia nòrdica, ja que un dels primers minerals descrits va ser trobat a prop del mar. Va ser descobert l'any 1821 a Rundemyr, Noruega (en aquell moment se li va donar el nom d'acmita); va ser anomenat com a egirina el 1835 pel capellà i mineròleg Hans Morten Thrane Esmark. L'espècimen anomenat per Thrane va ser trobat a Låven, Langesundsfjorden, Noruega.

La seva fórmula química és NaFe⁺³Si₂O₆. Normalment se sol presentar a la natura amb altres impureses que produeixen canvis en la seva coloració. Aquestes impureses poden ser: alumini, titani, vanadi, manganès, magnesi, calci, potassi, zirconi o ceri.

S'acostuma a trobar generalment en roques ígnies alcalines, carbonatites i pegmatites; també es troba en roques metamòrfiques com esquists afectats per metamorfisme regional, gneisos, roques formades en fàcies d'esquists blaus i per metasomatisme de granulites riques en sodi.

• Egirina, webmineral.com.
• informació de l'egirina, Mineral Data Publishing.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egirina