Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nijin

Plantilla:Infotaula geografia políticaNijin
Ніжин (uk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat d'importància regional d'Ucraïna i assentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 51° 02′ 50″ N, 31° 52′ 50″ E / 51.04736°N,31.8805°E / 51.04736; 31.8805
EstatUcraïna
Óblastprovíncia de Txerníhiv
RaionNizhyn Raion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població66.981 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.326,36 hab./km²)
Geografia
Superfície50,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOster River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud121 m Modifica el valor a Wikidata
Creació993 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal16600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic4631 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU7410400000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Świdnica (2001–)
Preiļi (2022–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnizhynrada.org Modifica el valor a Wikidata

Nijin (en ucraïnès: Ніжин) és una ciutat situada en la Província de Txerníhiv, a Ucraïna. El municipi és el centre administratiu del Raion de Nijin. La seva població l'any 2014 ascendia a 72.869 habitants. Nijin és regada pel Riu Oster, i està 66 quilòmetres al sud-est de Txerníhiv.

Història

El primer esment de Nijin es remunta a l'any 1147. Durant l'època de la República de les Dues Nacions formada per les nacions de Polònia i Lituània, Nijin va ser reconeguda com una ciutat (1625). Nijin també va ser la seu d'un important regiment cosac fins a 1782, i comptava amb una florent comunitat grega, que gaudia d'una sèrie de privilegis atorgats per Bogdan Khmelnitsky.

El 1897, el 24 % de la població eren jueus, incloent a membres del moviment hassídic Habad-Lubavitx. Una ona de pogroms va afectar la població jueva entre 1881 i 1905. Durant la retirada de l'Exèrcit alemany durant la primavera de 1918, l'Exèrcit Roig va dur a terme alguns pogroms. Durant la Segona Guerra Mundial, els nacional-socialistes exterminaven als jueus d'Europa mitjançant treballs forçats i execucions en massa.

Durant el segle xix, Nijin va esdevenir un assentament del districte de Txerníhiv. En 1805, es va fundar l'escola secundària Bezborodko, entre els seus graduats es troba Nikolai Gógol, l'estàtua del qual es troba en un dels carrers de la ciutat. Nijin té fàbriques i magatzems de seda, perfum, licor, melmelada, i és un dels principals centres comercials de la regió, comerciant amb diversos béns com: vi, sal, seda, etcètera. La ciutat és famosa pels seus cogombres.

El juliol de 1969, dos avions Túpolev Tu-22 d'una base aèria propera van xocar a l'aire. Els membres de la tripulació d'un avió van poder saltar de l'aparell, però l'altre avió va continuar volant sense la seva tripulació durant 52 minuts, abans d'estavellar-se a mig quilòmetre de l'estació de trens de la ciutat.

El centre històric de la ciutat data principalment del segle xviii. A la localitat hi ha 7 esglésies barroques pertanyents a l'estil barroc ucraïnès:

Hi ha altres esglésies a la localitat, algunes d'elles són neoclàssiques, com l'Església de Tots els Sants dels Grecs (1782-1785), o l'Església de l'Ascensió (1824) i l'Església de la Trinitat (1733, reconstruïda en 1888). L'Església de Sant Basili (Segle XVIII) i l'Església de l'Exaltació de la Creu (1775) també són notables, i l'Església de Sant Constantí i Santa Elena (1818-1820) es troba prop del cementiri. La petita església de la Presentació (1721), es troba prop del mercat, i està sent restaurada.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9