La institució admet i introdueix dones estatunidenques distingides mitjançant un procés rigorós al qual s'implica diferents representants d'organitzacions i experts de diferents àrees en l'àmbit nacional.[2] Els candidats se seleccionen en funció dels canvis que van generar i que van afectar aspectes socials, econòmics o culturals de la societat; la importància del seu impacte nacional o mundial i els resultats del canvi a causa dels seus assoliments; i el valor durador dels seus èxits o canvis.[3] Les cerimònies d'admissió se celebren a la tardor dels anys senars, i els noms de les dones honorades s'anuncien prèviament a la primavera, habitualment durant el mes de març, el mes de la història de la dona.[4][5]
Ubicació
El saló va estar ubicat a la Universitat Eisenhower fins al 1979, quan l'organització va llogar l'antic edifici d'un banc al districte històric de Seneca Falls i el va renovar per acollir l'exposició permanent del National Hall, artefactes històrics i les seves oficines.[6] Està situat concretament al 76 Fall Street, prop del Women's Rights National Historical Park, construït al lloc de la convenció de 1848. L'any 2014 la junta de l'organització va emprendre una campanya per recaptar 20 milions de dòlars per finançar el desenvolupament d'una ubicació nova al 1844 Seneca Knitting Mill, el qual està associat amb el moviment d'abolicionista i és considerat bressol dels drets de les dones.[7] El trasllat quadruplicaria l'espai disponible a 1.500 metres quadrats, incloent-hi espai d'exposició, oficines, sala de conferències, recepcions de casament i esdeveniments comunitaris.[7] Al lloc s'hi veu la Wesleyan Capella, on va tenir lloc la convenció de drets de les dones de 1848.[7]
↑Buchanan, Paul D. The American Women's Rights Movement: A Chronology of Events and of Opportunities from 1600 to 2008. Branden Books, 2009. ISBN 9780828321600.
