|
Muntanyes Ellsworth
Les Muntanyes Ellsworth són la serralada de major alçada de l'Antàrtida, que forma una llarga (360 km) i ampla (48 km) cadena de muntanyes al marge oest de l'escut de gel de Ronne, en direcció nord-sud.[1] DescripcióEstan biseccionades per la glacera Minnesota i formen la septentrional serralada del Sentinella i la meridional serralada de l'Herència. La primera és, de lluny, la més alta i més espectacular, amb el massís Vinson (4.897 m), que constitueix el punt més alt del continent. Les muntanyes foren descobertes el 23 de novembre de 1935, per Lincoln Ellsworth [2] en el curs d'un vol transantàrtic des de l'illa Dundee a l'escut de gel de Ross. Els va donar el descriptiu nom de serralada del Sentinella.[3] Aquestes muntanyes van formar part de la fusió del Paleozoic primerenc de Gondwana i consta d'una secció de 13.000 metres de gruix d'estrats plegats del Cambrià-Permià, que es van acumular a l'escorça continental de l'edat de Grenville. Probablement va formar part del cap de cinturó de plegament que es va deslligar del sud d'Àfrica durant la ruptura de Gondwana i més tard incorporat a l'Antàrtida.[4][5] Les temperatures a la serralada tenen una mitjana de −30 °C. Els millors mesos per a les expedicions són de desembre a febrer, estiu a l'hemisferi sud. Tanmateix, a causa de les condicions extremes d'aïllament, es requereix tant l'ajut científic com considerables recursos econòmics. Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes Ellsworth
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
