Estació Amundsen-Scott
L'Estació Amundsen-Scott és una estació de recerca científica i tecnològica dels Estats Units que es troba a l'altiplà de l'Antàrtida en el lloc més al sud del planeta terra, al pol sud geogràfic a 2.835 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'estació original Amundsen-Scott va ser construïda durant novembre de 1956[1] com un dels objectius marcats per l'any geofísic internacional per tal d'estudiar, entre altres coses, la geofísica de les regions polars. Aquesta estació ha estat reedificada, demolida i expandida diverses vegades des de 1956. L'estació, com que està al pol sud, experimenta durant l'any la nit polar amb foscor contínua durant 6 mesos i el dia polar amb llum contínua durant els altres sis mesos. El sol surt a l'equinocci de setembre i arriba al seu angle màxim cap al 20 de desembre i es pon a l'equinocci de març. Durant els sis mesos de "nit", hi fa un fred extrem i de vegades la temperatura pot baixar per sota de -73 °C. Aquest període continu de foscor fa que aquesta estació sigui ideal per a fer observacions astronòmiques. El nombre de persones que hi viuen és variable, amb un màxim a l'estiu, en anys recents la població a l'hivern és d'unes 50 persones. HistòriaL'estació rep el nom del noruec Roald Amundsen qui va arribar al pol sud el desembre de 1911 i del britànic Robert F. Scott que hi va arribar un mes més tard (el gener de 1912) Actualment aquesta estació està a 100 metres del pol sud geogràfic, perquè la glacera on es troba es desplaça uns 10 metres cada any. La neu s'hi acumula a una taxa de 60–80 mm cada any. La temperatura registrada ha variat entre un màxim de -12.6 °C[2] i un mínim de -82.8 °C amb la mitjana anual de -49 °C La temperatura mitjana mensual varia entre -28 °C de desembre a -60 °C de juliol. La velocitat mitjana del vent és de 5.5m/s i la ràfega màxima enregistrada és de 25 m/s[3] TransportL'estació té una pista d'aeroport amb el codi NZSP|| de 3.658 m de llargada Entre octubre i febrer hi ha diversos vols per dia amb un avió Hercules LC-130 equipat amb esquís provinent de la Base McMurdo amb els subministraments. Hi ha una carretera de neu provinent de la base McMurdo, coneguda, en anglès, com la McMurdo-South Pole highway. ComunicacionsLes dades d'accés a l'estació les proporcionen NASA TDRS-F1, Marisat, LES 9, GOES i Iridium satellite constellation.[4][5] Referències
Enllaços externs |