Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Illa de Thurston

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Thurston
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 72° 13′ 48″ S, 98° 36′ 55″ O / 72.23°S,98.6153°O / -72.23; -98.6153
CondominiRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Superfície15.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura90 (amplada) × 215 (longitud) km
Banyat permar de Bellingshausen Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Howell Modifica el valor a Wikidata

L'illa de Thurston és una illa coberta de glaç de 215 km de llarg, 90 km d'ample i 15.700 km² d'extensió, situada arran de l'extrem nord-occidental de la Terra d'Ellsworth, a l'Antàrtida. És la tercera illa antàrtica més gran, després de les d'Alexandre I i Berkner. L'illa està separada del continent per l'estret de Peacock, ocupat per la part occidental de la barrera d'Abbot.

L'illa fou descoberta des de l'aire pel vicealmirall Richard E. Byrd el 27 de febrer del 1940, que la va batejar en honor de W. Harris Thurston, un industrial tèxtil de Nova York creador de teixits resistents al fred i patrocinador de les expedicions antàrtiques.[1] L'illa de Thurston està separada del continent per Peacock Sound, que està ocupada per la porció occidental d'Abbot Ice Shelf.[2] Divideix el Mar de Bellingshausen de l'est del Mar d'Amundsen de l'oest.

Originàriament cartografiat com una península, la seva forma real no es va reconèixer fins al 1960.[2]

Referències

  1. «Thurston Island». Geographic Names Information System, Servei Geològic dels Estats Units. [Consulta: 29 agost 2018].
  2. 2,0 2,1 «Antarctic Gazetteer: Thurston Island». Australian Antarctic Division. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 26 gener 2008].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9