Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mitjana (matemàtiques)

Aquest article tracta sobre el concepte matemàtic. Vegeu «mitjana» pel concepte estadístic i «mitjana (desambiguació)» per altres significats.
Construcció geomètrica per trobar les mitjanes aritmètica, geomètrica, harmònica i quadràtica de dos nombres a i b

En matemàtiques, la mitjana és una mesura de tendència central representa el valor "mitjà" o "típic" d'un conjunt de dades.[1] Existeixen diferents tipus de mitjanes, com ara la mitjana geomètrica, la mitjana ponderada i la mitjana harmònica, encara que en el llenguatge comú el terme es refereix generalment a la mitjana aritmètica.[2][3][4]

Mitjana estadística

La mitjana estadística s'usa en estadística per a dos conceptes diferents encara que numèricament similars:

En la pràctica donada una mostra estadística prou gran el valor de la mitjana mostral de la mateixa és numèricament molt proper a l'esperança matemàtica de la variable aleatòria mesura en aquesta mostra. Aquest valor esperat, només és calculable si es coneix amb tota exactitud la distribució de probabilitat, cosa que rarament succeeix en la realitat, per aquesta raó, a efectes pràctics la trucada mitjana es refereix normalment a la mitjana mostral.

Mitjana mostral

La mitjana mostral resumeix en un valor les característiques d'una constant tenint en compte tots els casos. Només es pot utilitzar amb variables quantitatives.

Si es té una mostra estadística de valors de valors per a una variable aleatòria X amb distribució de probabilitat [on θ és un conjunt de paràmetres de la distribució] es defineix la mitjana mostral n -èsima com:

Mitjana poblacional

La "mitjana poblacional" és com es coneix la mitjana d'una població que té una esperança de μ. La mitjana mostral és un bon estimador estadístic de la mitjana poblacional, ja que el seu valor esperat és el mateix que la mitjana poblacional. La mitjana mostral d'una població és una variable aleatòria no constant i, conseqüentment, tindrà la seva pròpia distribució. Per una mostra aleatòria de n observacions d'una població distribuïda normalment, la distribució de la mitjana és:

Atès que la variància és un paràmetre desconegut, s'estima per la mitjana suma de quadrats, que canvia la distribució de la mitjana mostra d'una distribució normal a una distribució t de Student amb graus de llibertat.

Referències

  1. Institut d'Estudis Catalans (2001)
  2. «Promedio» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2022].
  3. «Average - Calculation of Average, Meaning, Examples» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2022].
  4. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 25 febrer 2022].

Vegeu també

Altres mitjanes estadístiques són:

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9