Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Model Ising

Representació gràfica dels moments dipolars magnètics dels "girs" atòmics que poden estar en un dels dos estats (+1 o -1).

El model Ising (pronunciació alemanya: [ˈiːzɪŋ]) (o model de Lenz-Ising o model d' Ising-Lenz), anomenat així pels físics Ernst Ising i Wilhelm Lenz, és un model matemàtic de ferromagnetisme en mecànica estadística.[1] El model consta de variables discretes que representen moments dipolars magnètics dels "girs" atòmics que poden estar en un dels dos estats (+1 o -1). Els girs estan disposats en un gràfic, generalment una gelosia (on l'estructura local es repeteix periòdicament en totes direccions), permetent que cada gir interactuï amb els seus veïns. Els girs veïns que estan d'acord tenen una energia menor que els que estan en desacord; el sistema tendeix a l'energia més baixa però la calor pertorba aquesta tendència, creant així la possibilitat de diferents fases estructurals. El model permet identificar les transicions de fase com un model simplificat de la realitat. El model d'Ising de xarxa quadrada bidimensional és un dels models estadístics més senzills per mostrar una transició de fase.[2]

El model d'Ising va ser inventat pel físic Wilheim Lenz (1920), que el va donar com a problema al seu alumne Ernst Ising. El model d'Ising unidimensional va ser resolt per Ising (1925) sol en la seva tesi de 1924; [3] no té transició de fase. El model d'Ising de gelosia quadrat bidimensional és molt més difícil i només va rebre una descripció analítica molt més tard, per Lars Onsager (1944). Normalment es resol mitjançant un mètode de matriu de transferència, encara que existeixen diferents enfocaments, més relacionats amb la teoria quàntica de camps.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9