Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
El maig del 1942, els presoners estatunidencs carregaven els compatriotes morts en la marxa de la mort de Bataan.
Les marxes de la mort són marxes forçades de presoners de guerra o altres presoners o persones deportades. Aquells que són obligats a marxar han de caminar llargues distàncies per un període extremadament llarg i no se'ls proveeix de menjar o aigua, o es considera aquesta provisió "inadequada". Els presoners que no suporten la marxa són deixats a la seva sort o executats pels guàrdies.
En 1835, Aleksandr Herzen va trobar joves cantonistas jueus (alguns fins de 8 anys) escanyolits que havien estat reclutats per l'Exèrcit Imperial Rus. Herzen estava sent traslladat al seu exili a Viatka, mentre que els cantonistes estaven sent traslladats a peu a Kazan, i el seu oficial es va queixar que un terç d'ells ja havia mort a causa de les condicions de la marxa.[1]
En 1838, la Nació Cherokee va ser obligada a marxar cap a l'oest cap a Oklahoma. Aquesta marxa de la mort fou anomenada el Camí de les Llàgrimes, on s'estima que 4.000 homes, dones i nens van morir durant la relocalització.[2]
Durant el genocidi armeni de 1915, centenars de milers d'homes, dones i nens van ser forçats a caminar a través del desert de Deir al-Zor als camps de Deir al-Zor, on la majoria van morir. Avui en dia hi ha un monument a Deir ez-Zor en memòria dels que van morir en les marxes.
També en el context de la Segona Guerra Mundial, La Marxa es refereix a una sèrie de marxes en l'última fase de la Segona Guerra Mundial a Europa quan 80,000 presoners de guerraaliats occidentals van ser forçats a marxar a través de Polònia, Txecoslovàquia i Alemanya durant l'hivern durant quatre mesos, des de gener fins a abril de 1945.
A la Guerra de Corea, 200.000 soldats del Cos de Defensa Nacional de Corea del Sud van ser obligats a marxar pels seus caps durant l'hivern de 1951, i 90.000 soldats van morir de fam o malaltia a causa de la malversació de fons dels seus comandants.[4] Aquest incident es coneix com l'incident del Cos de Defensa Nacional.
↑Holmes, Richard; Strachan, Hew; Bellamy, Chris; Bicheno, Hugh. The Oxford companion to military history. Illustrated. Oxford University Press, 2001. ISBN 0198662092, 9780198662099."On 12 July, the Arab inhabitants of the Lydda- Ramie area, amounting to some 70000, were expelled in what became known as the 'Lydda Death March'."
