|
Martinica
Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès. Situada a les Petites Antilles —entre el mar Carib, a l'oest; i l'oceà Atlàntic, a l'est—, està separada de l'illa de Dominica, al nord, pel pas de Martinica; i de Saint Lucia, al sud, pel canal de Saint Lucia. Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Té 1128 km² i 393 000 habitants (segons l'estimació del 2004). La capital és Fort-de-France. Geografia Orogràficament, l'illa fa part del massís del Carib, del qual procedeixen totes les illes dels voltants. El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna. Cal destacar-ne els volcans, entre els quals la Montagne Pelée (1463 m), que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre, i els Pitons du Carbet (1207 m). També hi ha nombrosos rierols petits i cabalosos, La "rivière Lézarde", riu llarg de 30 km, és el curs d'aigua més gran de l'illa. També hi ha:
Els estanys no tenen gaire envergadura. El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l'exposició als alisis, entre els 1 000 i els 2 000 mm anuals. La vegetació abasta des de boscos humits tropicals fins a la sabana. PoblacióRacialment, el 91,4% de la població és negra o mulata, procedent d'Àfrica, i parla el crioll dit creole, resultat del contacte del francès amb llengües africanes i caribes. El 5,1% de la població són blancs d'arrels franceses, anomenats béké o bétjé (uns 3000) i l'1,9% són asiàtics (principalment hindus, xinesos i asiàtics). Pel que fa a les religions, el 85,3% dels martiniquesos són catòlics romans. I respecte als altres, el 3,1% són adventistes del setè dia; el 0,6%, testimonis de Jehova i el 0,5% baha’i; el 0,5% són musulmans i un 0,5%, hinduistes. EconomiaL'agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca, economia de les antigues plantacions colonials. Hi ha indústries sucreres, de destil·lació de rom i de conserves de fruita, i també explotació forestal i pesquera. El turisme és la principal activitat econòmica. La canya de sucre darrerament ha baixat a menys del 5% en el valor de les exportacions martiniqueses, però més endavant continuada per l'ananàs i les bananes, a l'exportació de la qual es dediquen 8500 hectàrees. Darrerament, però, s'ha intentat pal·liar l'excessiva dependència del sucre i del rom amb inversions industrials, sobretot en la refineria de petroli, i no fa gaire en el turisme, baldament no se n'hagin explotat totes les possibilitats. El 73% de la població activa treballa al sector terciari, mentre que un 17% ho fa a l'industrial i només un 10% al sector agrari. La comercialització i explotació de l'agricultura, dedicada completament a l'exportació, és un monopoli de la metròpoli. Darrerament es manté mercès a les ajudes de França i de la Unió Europea, ja que un 20% dels productes importats són alimentaris. Tot i això, igual que a Guadeloupe, ha provocat una economia dependent amb una taxa de desocupació endèmica del 25%, la qual cosa també ha provocat emigracions a la metròpoli. També ha emmenat un creixement de la població entre el 1985 i el 1990 del 0,4%, per bé que actualment sembla que hagi remuntat. L'illa també compta amb 882 quilòmetres de carreteres i un parc de 80 000 vehicles. No hi ha trens. Política i administracióMartinica està dividida en quatre districtes (arrondissements): Fort-de-France, La Trinité, Le Marin i Saint-Pierre, que se sotsdivideixen en 34 comunes. L'illa té un estatut de col·lectivitat territorial única des del 2016, i com a tal gaudeix d'un legislatiu format pel Assemblea de Martinica de 51 membres —escollits per vot popular per sis anys— i un Consell executiu de 9 membres, també per sis anys. També envia 4 diputats a l'Assemblea Nacional Francesa i dos senadors al Senat de França. Té força competències en educació primària i secundària, audiovisuals, comerç, govern local i desenvolupament, però no pas en defensa ni en moneda. A hores d'ara, els independentistes, aplegats en el Moviment Independentista Martiniquès, han assolit un important pes electoral i a aquest partit pertany l'actual president del Consell executiu, Alfred-Marie Jeanne. HistòriaL'illa, com altres del Carib, ja era habitada en el 6000 aC, tal com testimonien les restes de la cultura Casimiroide de sílex, trobada a Haití, que segons Irving Crouse i J. Cruixent procedia de Centreamèrica. Tanmateix, a l'illa de Martinica els poblaments procedien potser de l'Orinoco i de l'illa de Trinitat, amb una societat sense una especial divisió per tasques i sense cap jerarquia social desenvolupada, en comunitats agrupades en viles. Fou ocupada el 15 de setembre de 1635 per Pierre Belain d'Esnambuc[1] i 150 colons en nom de França per la Compagnie des Îles de l'Amérique, on va fundar la ciutat de Saint-Pierre, la primera francesa permanent al Carib.[2] El 1793 una part de l'illa fou ocupada pels anglesos i durant la guerra de la tercera coalició una flota hispanofrancesa de 40 vaixells va apropar-se a Martinica per distreure la flota d'Horatio Nelson i poder envair Anglaterra, i es va retirar a la península.[3] MúsicaEls principals elements musicals a Martinica són la biguine, la masurca criolla o mazouk, el vals crioll, la contradansa o de cintura alta, el chouval-bwa, el tambor bô-kannal, la bèlè, la kadans, el dancehall i el zouk. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
