Fill de Teresa de Jesus i Josué, pagesos de l'interior de l'estat de Rio de Janeiro, la família va traslladar-se a l'antiga capital federal quan Martinho tenia quatre anys. La seva primera feina va ser d'auxiliar de químic industrial. Més tard, va servir a l'Exèrcit brasiler, com sergent. Gràcies a aquesta institució va poder entrar en l'Escola d'Instrucció Especialitzada. Va formar-se com administratiu comptable, professió que va abandonar per esdevenir músic professional.[1]
Va començar a fer-se un nom en la música arran de la participació en el III Festival de Música Popular Brasilera de la TV Record, el 1967, quan va concórrer amb la música Menina moça.[3] L'èxit li va arribar l'any següent, en la IV edició del mateix Festival, amb la cançó Casa de Bamba, un dels clàssics de Martinho.[4]
L'any 1969 va poder publicar el primer àlbum, titulat Martinho da Vila, on ja va demostrar l'extensió del seu talent com a compositor i músic, incloent, a més de Casa de Bamba, temes com O Pequeno Burguês, Quem é Do Mar Não Enjoa i Prá Que Dinheiro. Aquest LP va entrar en la 99a posició en el llibre Os 500 maiores álbuns brasileiros de todos os tempos, de 2022.[5]
De seguida va convertir-se en un dels artistes brasilers més respectats i en un dels màxims venedors de discs del país. Per exemple, va ser el segon sambista[a] en sobrepassar la marca d'un milió de còpies comercialitzades -en aquella època, disc de diamant- de l'àlbum Tá Delícia, Tá Gostoso llançat el 1995.[6]
La celebració del 75è aniversari del cantant, així com els 45 anys de carrera, va coincidir amb l'edició del segon volum de la sèrie Sambabook (2013), un àlbum tribut on importants cantants brasilers versionaven els grans èxits de Martinho.[7]
Estil
Encara que internacionalment és conegut per la seva faceta de sambista, Martinho da Vila és un legítim representant de la MPB i un compositor eclèctic, havent treballat amb la vasta diversitat de la cultura brasilera i creat músiques dels més variats ritmes brasilers, tals com ciranda, frevo, samba de roda, capoeira, bossa nova, calango, samba-enredo, toada i sambes africans.[8][9] Aquesta tasca d'investigador es pot percebre, per exemple, en el disc O Canto das Lavadeiras (1989), basat en la cultura brasilera, o en Lusofonia (2000), que reuneix cançons de tots els països parlants de llengua portuguesa.[10][11]
Martinho da Vila també va crear el Grup Empresarial ZFM, que engloba, entre altres, un segell musical que descobreix sambistes novells, o una editorial, amb la que va publicar la seva primera novel·la, Joana e Joanes.[13]
L'afició a l'escola de sambaGRES Unidos de Vila Isabel va iniciar el 1965. Anteriorment, haiva participat de l'extinta Aprendizes da Boca do Mato.[1] Des d'aquesta època, signa diversos samba-enredos de l'escola. Amb Kizomba: A Festa da Raça, va aconseguir per l'agremiació el títol del Grup Especial de l'any 1988.[14] Després d'una llarga absència de 17 anys, l'any 2000 Martinho va escriure un altre enredo per la Vila Isabel, que celebrava el centenari de Noel Rosa, un altre artista adepte de l'escola.[15]
Tunico da Vila, fill de Martinho, va ser l'autor de la samba guanyadora de 2013, A Vila Canta o Brasil, Celeiro do Mundo. Água no Feijão, que Chegou Mais Um.[16]
Vida personal
Amb la seva dona, Cléo Ferreira, 2015.
Quan Martinho va començar a guanyar fama, l'ajuntament de Duas Barras -localitat natal del cantant- va convidar-lo per retre-li homenatge. Estant allà, va descobrir que la finca Fazenda do Cedro Grande, on havia nascut, estava en venda. No va dubtar en comprar-la i instal·lar-hi un centre social, escola d'adults i taller de música per a joves i gent gran.[17][18]
Martinho té vuit fills, incloent Mart'nália, Tunico da Vila i Maíra Freitas. Els tres fills més grans els va tenir amb la cantant Anália Mendonça, mentre que els tres següents són fills de l'activista cultural i exregidora de Rio, Lícia Maria Caniné "Ruça".[1] Des de 1993, és casat amb Clediomar Corrêa Liscano -mare dels dos fills més joves de l'artista. S'havien conegut sis anys abans, durant l'enregistrament d'un videoclip, quan Cléo en tenia 16 i el cantant, 49.[18]
El músic és aficionat al futbol i seguidor del Vasco da Gama, equip al que va compondre dues cançons.[19] És, des de 2005, afiliat al Partit Comunista del Brasil (PCdoB).[20] El 2017, als 79 anys, Martinho va ingressar en la facultat de Relacions Internacionals de la Universitat Estácio de Sá, en la ciutat de Rio de Janeiro.[21] L'any 2008 va ser diagnosticat de càncer de pròstata, que va superar.[22]
Martinho és també membre de l'Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França, havent estat condecorat amb la medalla d'honor d'aquesta institució.[24] El 2019, Martinho va rebre a Portugal el Premi de la Lusofonia, en la categoria musical, «pel treball constant i de qualitat superior al nivell de composició, música i actuació escènica, reconegut com un dels més notables ambaixadors de la música brasilera i de tota la lusofonia».[25]
Martinho va ser homenatjat per la Mocidade Independente de Inhaúma l'any 1983, amb la samba Da Boca do Mato à Vila Isabel, que va aixecar el públic del Marquès de Sapucaí.[26] En el Carnaval de São Paulo de 2018, Martinho va ser el tema central de l'enredo de l'escola Unidos do Peruche, sota el títol Peruche celebra Martinho: 80 anos do Dikamba da Vila.[27] Unidos va anunciar que al Carnaval de 2021 dedicaria el seu enredo a Martinho, president d'honor de l'agremiació.[28] Com aquell any no es va celebrar la desfilada, a causa de la pandèmia de COVID-19, Canta, Canta, Minha Gente! A Vila é de Martinho! va passar a ser el tema del 2022.[29]
El 2009, va ser llançat el documentalO Pequeno Burguês - Filosofia de Vida, que narra la vida artística i privada de l'artista. Els directors van ser Edu Mansur i Marco Mazzola.[30] El 2018, l'escriptora Helena Theodoro va editar la biografiaMartinho da Vila – Reflexos no espelho.[31]
↑«Fazenda Cedro Grande |» (en portuguès brasiler). Mapa de Cultura RJ. Secretaria de Estado de Cultura / Governo do Estado do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 30 maig 2023].
↑«Premiados: Martinho da Vila» (en portuguès brasiler). PMB - Prêmio da Música Brasileira. Arxivat de l'original el 2023-06-01. [Consulta: 30 maig 2023].
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
