Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llum Ashen

La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat d'ash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus

Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643. Molts astrònoms posen en dubte l'existència real del fenomen alguns el consideren només una il·lusió òptica i d'altres creuen que es tracta d'evidències de tempestes elèctriques en l'atmosfera de Venus.

L'equip soviètic rus que des de 1971 es va dedicar a analitzar les dades proporcionades per la sonda Venera 7 i les següents, hi van detectar una activitat elèctrica extrema en les capes baixes de l'atmosfera de Venus. Dades similars s'obtingueren de la sonda Galileu el febrer de 1990. També les dades de la sonda Venus Express, publicades a la revista Nature el 29 de novembre de 2007 incloïen la presència de llampecs elèctrics en el núvols d'àcid sulfúric de Venus.

En l'actualitat, tanmateix, es posa en dubte la relació efectiva entre el fenomen de l'activitat elèctrica atmosférica de venus i les observacions amb telescopis des de la Terra, per tant, les anomenades "llums Ashen" romanen com un possible efecte òptic.

Referències

  • Baum, R. M. (2000) - The enigmatic ashen light of Venus: an overview, Journal of the British Astronomical Association, 110 325
  • C. T. Russell y J. L. Phillips (1990) - The Ashen Light. Advances in Space Research, Vol. 10, No. 5, pp. (5)137-(5)141.
  • M. Gingrich y E. Myers (2001) - The Paradoxical Ashen Light of Venus Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9