Llengües chumash

Llengües chumash

S.hamala
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	Extingida
Autòcton de	California
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Codis
Glottolog	chum1262
Linguist List	chum

Les llengües chumash (nom nadiu S.hamala /sʰamala/; anglitzat čʰumaš /t͡ʃʰumaʃ/, que vol dir "illenc de Santa Cruz") és una família llengües que van ser parlades en el sud de la costa oest de Califòrnia (des de San Luis Obispo fins a Malibú), a les regions veïnes (Vall de San Joaquín) i en tres illes properes (San Miguel, Santa Rosa i Santa Cruz) pels chumash.

Les llengües chumash, juntament amb les llengües yuki-wappo, i potser el guaicura, és una de les famílies lingüístiques més antigues establertes a Califòrnia, abans de l'arribada dels parlants dels Penutià, uto-asteca i potser fins i tot hoka. Chumash, yuki i les llengües del sud de Baixa Califòrnia es parlen en zones amb poblacions establertes des de fa més temps i d'un tipus físic diferent. La població en l'àrea de base chumash s'ha mantingut estable durant els últims 10.000 anys. No obstant això el rang compulsat del chumashn és recent (un parell de milers d'anys). Hi ha evidència interna que l'obispeño substitueix el hoka i que el chumash illenc es barreja amb un llenguatge molt diferent del chumash; les illes no estaven en contacte amb el continent fins a la introducció de les canoes de taules en el primer mil·lenni de la nostra era.^[1]

Aquesta família està actualment extinta, tot i que està ben documentada en les notes de camp inèdites del lingüista John Peabody Harrington. Especialment ben documentats estan el barbareño l'ineseño i ventureño. L'últim parlant d'una llengua chusmash va ser Mary Yee, qui va morir en 1965 i parlava barbareño.

Aquesta família consta de 6 llengües:

I. Chumash del nord

1. Obispeño (†)

II. Chumash del sud

a. Chumash insular

2. Isleño (†)

b. Chumash central

3. Purisimeño (†)

4. Ineseño (†)

5. Barbareño (†)

6. Ventureño (†)

L'obispeño era la llengua chumash més divergent. L'ineseño i el barbareño podien haver estat dialectes de la mateixa llengua. Hi ha molt poca documentació del purisimeño. El ventureño tenia diversos dialectes. El chumash iilenc tenia diferents dialectes a l'illa Santa Cruz i illa Santa Rosa, però tots els parlants van ser traslladats a la península al segle xix. John Peabody Harrington va dur a terme treball de camp en totes les llengües chumash anteriors, però obtingué menor nombre de dades de l'isleño, purisimeño, i obispeño. No hi ha dades lingüístiques del cuyama, encara que les dades etnogràfiques suggereixen que probablement era chumash (chumash de l'interior).

Les llengües reben el nom de les missions espanyoles locals on els parlants chumash van ser reubicats entre els anys 1770 i 1830:

• Obispeño — Missió de San Luis Obispo de Tolosa
• Purisimeño — Missió de La Purísima Concepción
• Ineseño — Missió de Santa Inés
• Barbareño — Missió de Santa Barbara
• Ventureño — Missió de San Buenaventura

Roland Burrage Dixon i Alfred L. Kroeber van suggerir que les llengües chumash podien estar relacionades amb el proper salinan, anomenant a aquesta unitat filogenètica proposta com iskoman.^[2] Edward Sapir considerà raonable aquest parentiu i va incloure l'isckomà en la seva classificació de les llengües hoka.^[3] Més recentment el salina i les llengües chumash no comparteixen lèxic més enllà d'alguns préstecs, que les llengües chumash probablement van prendre del Salina.^[4] com a resultat, els especialistes ara consideren menys probable la inclusió del chumash en el grup hoka i el consens més estès és que el chumash és una petita família aïllada.^[5]

Les llengües chumash són conegudes per la seva harmonia consonàntica (harmonia de sibilants regressiva).

Els numerals en diferents llengües chumash són:^[6]

GLOSSA	Obispeño	Santa Cruz	Barbareño	PROTO- CHUMASH
'1'	tsuxumu	ismala	paka	*
'2'	ecin	isxum	ickomo	*
'3'	mica	masex	masex	*
'4'	paksi	ckumu	ckumu	*
'5'	tiyewi	sit-isma	yit-paka	*
'6'	ksua-sya	sit-isxum	yit-ckomo	*
'7'	kcua-mice	sit-masex	yit-masex	*
'8'	ckomo	malawa	malawa	*
'9'	cumo-tcimaxe	spa	tspa	*
'10'	tuyimili	ka-ckumu	kel-ckomo	*

• Llista de darrers parlants de llengües amenaçades

• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). New Linguistic Families in California. American Anthropologist 15:647-655.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Klar, Kathryn. (1977). Topics in historical Chumash grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
• Kroeber, Alfred Louis. The Chumash and Costanoan languages. Berkeley, The University Press, 1910 [Consulta: 26 agost 2012]. 
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Grant, Campbell. (1978). Chumash:Introduction. In California Handbook of North American Indians (William C. Sturtevant, General Ed.) Vol. 8 (Robert F. Heizer, Volume Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
• Sapir, Edward. (1917). The Position of Yana in the Hokan Stock. University of California Publications in American Archaeology and ethnology 13:1–34. Berkeley: University of California.
• Applegate, Richard. (1972). Ineseño Chumash Grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
• Wash, Suzanne. (1995). Productive Reduplication in Barbareño Chumash. (Master's thesis, University of California, Santa Barbara; 210 + x pp.)
• Wash, Suzanne. (2001). Adverbial Clauses in Barbareño Chumash Narrative Discourse. (Doctoral dissertation, University of California, Santa Barbara; 569 + xxii pp.)