Llengües chumash
Les llengües chumash (nom nadiu S.hamala /sʰamala/; anglitzat čʰumaš /t͡ʃʰumaʃ/, que vol dir "illenc de Santa Cruz") és una família llengües que van ser parlades en el sud de la costa oest de Califòrnia (des de San Luis Obispo fins a Malibú), a les regions veïnes (Vall de San Joaquín) i en tres illes properes (San Miguel, Santa Rosa i Santa Cruz) pels chumash. Les llengües chumash, juntament amb les llengües yuki-wappo, i potser el guaicura, és una de les famílies lingüístiques més antigues establertes a Califòrnia, abans de l'arribada dels parlants dels Penutià, uto-asteca i potser fins i tot hoka. Chumash, yuki i les llengües del sud de Baixa Califòrnia es parlen en zones amb poblacions establertes des de fa més temps i d'un tipus físic diferent. La població en l'àrea de base chumash s'ha mantingut estable durant els últims 10.000 anys. No obstant això el rang compulsat del chumashn és recent (un parell de milers d'anys). Hi ha evidència interna que l'obispeño substitueix el hoka i que el chumash illenc es barreja amb un llenguatge molt diferent del chumash; les illes no estaven en contacte amb el continent fins a la introducció de les canoes de taules en el primer mil·lenni de la nostra era.[1] Aquesta família està actualment extinta, tot i que està ben documentada en les notes de camp inèdites del lingüista John Peabody Harrington. Especialment ben documentats estan el barbareño l'ineseño i ventureño. L'últim parlant d'una llengua chusmash va ser Mary Yee, qui va morir en 1965 i parlava barbareño. ClassificacióClassificació internaAquesta família consta de 6 llengües: I. Chumash del nord
II. Chumash del sud
L'obispeño era la llengua chumash més divergent. L'ineseño i el barbareño podien haver estat dialectes de la mateixa llengua. Hi ha molt poca documentació del purisimeño. El ventureño tenia diversos dialectes. El chumash iilenc tenia diferents dialectes a l'illa Santa Cruz i illa Santa Rosa, però tots els parlants van ser traslladats a la península al segle xix. John Peabody Harrington va dur a terme treball de camp en totes les llengües chumash anteriors, però obtingué menor nombre de dades de l'isleño, purisimeño, i obispeño. No hi ha dades lingüístiques del cuyama, encara que les dades etnogràfiques suggereixen que probablement era chumash (chumash de l'interior). Post-contacteLes llengües reben el nom de les missions espanyoles locals on els parlants chumash van ser reubicats entre els anys 1770 i 1830:
Relacions am altres llengüesRoland Burrage Dixon i Alfred L. Kroeber van suggerir que les llengües chumash podien estar relacionades amb el proper salinan, anomenant a aquesta unitat filogenètica proposta com iskoman.[2] Edward Sapir considerà raonable aquest parentiu i va incloure l'isckomà en la seva classificació de les llengües hoka.[3] Més recentment el salina i les llengües chumash no comparteixen lèxic més enllà d'alguns préstecs, que les llengües chumash probablement van prendre del Salina.[4] com a resultat, els especialistes ara consideren menys probable la inclusió del chumash en el grup hoka i el consens més estès és que el chumash és una petita família aïllada.[5] Descripció lingüísticaFonologiaLes llengües chumash són conegudes per la seva harmonia consonàntica (harmonia de sibilants regressiva). Comparació lèxicaEls numerals en diferents llengües chumash són:[6]
Referències
Vegeu tambéBibliografia
|