Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengua regional

Una llengua regional és una llengua parlada tradicionalment en una regió i que no és la llengua majoritària de l'estat.

La definició de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries diu:[1]

Per l'expressió llengües regionals o minoritàries, hom entén les llengües:
  1. usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'aquest estat que constitueixin un grup numèricament inferior a la resta de la població de l'estat; i
  2. diferents de la llengua o de les llengües oficials d'aquest estat.

Per tant, no s'inclouen ni els dialectes de les llengües oficials ni les llengües dels immigrants.

Català, llengua regional

El català és un cas especial dintre de les llengües regionals de la Unió Europea. Per una banda, té algunes de les característiques de llengua minoritària: dintre del domini lingüístic pràcticament tothom coneix la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la catalana. Per altra banda, el català és llengua oficial d'un estat sobirà, Andorra, i de tres comunitats autònomes espanyoles, al costat del castellà. A més, té un gran nombre de parlants. És de llarg la llengua regional europea més estesa, amb més parlants que les quatre que li venen immediatament darrere juntes, i més que algunes de les llengües oficials de la Unió.[2]

Llengües oficials i alhora regionals

Una llengua oficial en un estat pot ser que sigui alhora una llengua regional en un altre estat. Per exemple:

Vegeu també

Referències

  1. Article 1 Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
  2. Presentació Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. de la Carta Europea per la Generalitat de Catalunya.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9