Llengua minoritària
Llengua minoritària és un terme d'ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors a causa de la seva extensió geogràfica o demogràfica dins un estat. Cal indicar que el lingüístic és un dels criteris que assenyalen una minoria nacional. Significat usualEtimològicament, l'adjectiu minoritari vol dir ‘que pertany a la minoria’, i és aquest sentit el que caracteritza a aquestes llengües, parlades per minories dins d'estats que tenen altra o altres llengües com a oficials. L'expressió, doncs, és usada gairebé en exclusivitat per referir-se a llengües que pateixen una situació de minorització. L'ús d'aquell terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis imperfectes, eminentment orals, d'escassa o nul·la tradició escrita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d'ús d'una llengua, a diferència de les que sí que tindrien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l'expressió sigui d'ús declinant dins la doctrina sociolingüística.
Aquest ús marcat de l'expressió ve reforçat pel fet que no és utilitzada per designar llengües de demografia o domini lingüístic reduïts, però on hi són plenament oficials. Així, llengües com l'islandès (320.000 parlants) o el maltès (400.000 parlants) no són normalment descrites com a tals, tot i tenir entre vint i trenta vegades menys parlants que el català. Terme acientíficAquest caràcter subjectiu fa que la doctrina sociolingüística rebutgi majoritàriament el seu ús, ja que no s'ha pogut establir un patró empíric que estableixi els criteris de diferenciació entre llengües majoritàries i minoritàries. Tot i que usualment se n'han utilitzat de diversos, tots aquests s'han revelat inexactes, així:
Propostes alternativesEl nombre de parlants o l'extensió territorial d'un domini lingüístic no semblen elements prou determinants per classificar les llengües. Per això la doctrina, des de fa temps, ha proposat diverses classificacions que, només parcialment, tenen en compte la mida demogràfica de la llengua. Per exemple, la de Roland Breton (1979)[1] distingint:
En tot cas, i en una classificació genèrica en relació a la seva base demogràfica, una llengua com la catalana, caldria qualificar-la com a mitjana, d'acord amb les propostes més recents.[2] Notes i referències
Vegeu també |