Lissitxansk

Lissitxansk

Лисичанськ (uk)
Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat d'Ucraïna
Localització
48° 55′ 01″ N, 38° 25′ 50″ E / 48.9169°N,38.4306°E / 48.9169; 38.4306
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Luhansk
Raion	Sievierodonetsk
Comuna	comuna municipal de Lissitxansk
Capital de	comuna municipal de Lissitxansk (2020–)
Població humana
Població	96.161 (2020) (1.005,45 hab./km²)
Geografia
Part de	Severodonetsk-Lysychansk metropolitan area (en)
Superfície	95,64 km²
Banyat per	Belen'kaya (en) i Síverski Donets
Altitud	217 m
Dades històriques
Creació	1710
Esdeveniment clau 2022 batalla de Lissitxansk
Identificador descriptiu
Codi postal	93100–93199
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu Eastern European Time
Prefix telefònic	6451
Lloc web	lis.gov.ua

Lissitxansk (en ucraïnès: Лисичанськ, en rus: Лисичанск) és una vila industrial de l'est d'Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Lissitxansk. La seva població era de 104.314 habitants el 2013.

Lissitxansk està situada a la riba dreta del Síverski Donets, a 8 km al sud-oest de Severodonetsk i a 74 km al nord-oest de Luhansk.

Lissitxansk va ser fundada el 1795 a l'indret on hi havia la primera explotació carbonera del Donbàs,^[1] oberta el 1786. Accedeix a la situació de districte urbà el 1925, i al de ciutat el 1938. Es va convertir en un centre important de la indústria química d'Ucraïna. La ciutat, que és de parla russa com tota la regió, va prometre lleialtat a la República Popular de Luhansk a la primavera del 2014; és escenari d'enfrontaments armats, especialment els dies 22 i 23 de juliol de 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses de la república separatista.^[2] El 24 de juliol de 2014 la ciutat fou encerclada per l'exèrcit ucraïnès i el 25 de juliol totalment alliberada.^[3]

Censos (*) o estimacions de població:^[4]

L'economia de Lissitxansk està dominada per la indústria pesant: la mineria del carbó, productes químics i petroquímics, indústries del vidre i el cautxú. Les principals empreses són:

• OAO Lissitxanskugol (en rus: ОАО Лисичанскуголь) : explota mines de carbó. els seus sis pous produïen 319.000 tones de carbó el 2001 i tenia 5.280 empleats el 2006.^[5]
• OAO Lissitxanskaia Soda (en rus: ОАО Лисичанская сода) : funda el 1892 per la societat belga Solvay; produeix hidròxid de sodi i hidrogencarbonat de sodi. Tenia 2.450 treballadors el 2006.^[6]
• ZAO Proletari Lissitxanski Steklozavod (en rus: ЗАО Пролетарий лисичанский стеклозавод) : cristalleria fundada el 1913, 2.830 treballadors (2006).^[7]
• OAO Lissitxanski zavod RTI (en rus: ОАО Лисичанский завод резиновых технических изделий, РТИ) : fundada el 1965, productes de cautxú, 1.750 treballadors (2006).
• OAO Linos (en rus: ОАО Линос ou ОАО Лисичанскнефтеоргсинтез) : Refineria de petroli i complex petroquímic en servei des del 1976. El 1991, va arribar a refinar la xifra rècord de 23.7 milions de tones de petroli. Produeix polipropilè des del 1994 i és part de TNK-BP, una companyia petroliera russa fundada el 2003 i registrada a les Illes Verges Britàniques.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lissitxansk

• (ucraïnès) Informacions oficials
• (rus) Mapes topogràfics
• (rus) Mapa de carreteres Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.