Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lingot

Fabricació d'un lingot d'or.

Un lingot és una massa de material fos dins d'un motlle que permet el seu fàcil maneig i estiba. Els lingots metàl·lics es fabriquen escalfant l'aliatge per sobre del seu punt de fusió i bolcant el metall líquid dins de motlles preparats a aquest efecte. Els lingots de metalls primaris s'utilitzen després en la indústria per a produir altres peces metàl·liques, mitjançant fosa, extrusió o altres mitjans tecnològics. En la indústria electrònica s'utilitzen lingots monocristalins de material semiconductor fabricats mitjançant el mètode Czochralski o el de Bridgeman.[1]

Estructura cristal·lina

Estructura cristal·lina d'un lingot metàl·lic.

Els lingots es fabriquen en general amb motlles en forma de paral·lelepípede o una piràmide truncada de base rectangular, per facilitar-ne estibat. Com el refredament s'inicia en la superfície, es crea un gradient de temperatura on el centre del líquid roman més calenta que les vores. En conseqüència, la solidificació comença per la superfície i acaba en el centre, generant una estructura cristal·lina típica en tres «capes»: una cristal·lització columnar en la superfície, dendrítica a la capa següent, i equiaxial al centre.

En solidificar-se, el metall disminueix el seu volum i la superfície del lingot en contacte amb l'atmosfera presenta en general una concavitat anomenada «de retracció». Si la fosa ha estat deficient, el lingot presentarà fissures en la seva superfície, i porus en el seu interior.

Hi ha diverses tècniques per millorar i homogeneïtzar l'estructura cristal·lina d'un lingot, incloent l'estricte control de la velocitat de solidificació, l'aïllament de determinades parts dels motlles per a produir una solidificació dirigida, i l'ús de tècniques de floculació.

Nota

  1. Antonio Luque; Steven Hegedus. Handbook of photovoltaic science and engineering. John Wiley and Sons, 9 June 2003, p. 245–. ISBN 9780471491965 [Consulta: 10 febrer 2011]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9