Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Motlle

Model elaborat en escaiola amb un motlle bivalve.

Un motlle o motle[1] és una peça, o un conjunt de peces acoblades, interiorment buides però amb els detalls i empremtes en negatiu del futur sòlid que es desitja obtenir. Per acoblar perfectament les peces d'un motlle es recorre generalment a les claus, que són incisions en una cara i sortints en l'altra, fan de guia quan ambdues s'uneixen prevenen el desajust.

Tècnica

En el seu interior s'aboca el material fluid o plàstic - metall fos, formigó, guix, resina, silicona, etc. - Que quan es solidifica adquireix la forma del motlle que el conté. Un cop retirat el motlle, normalment, es procedeix a repassar la peça obtinguda, corregint les possibles imperfeccions en les zones d'acoblament, traient les restes dipositades en els orificis realitzats per introduir la matèria plàstica, i en els orificis de sortida del sobrant o respiradors.

S'empra profusament per obtenir peces modelades, tant en art (busts, figures, columnes), com en construcció (balustres, revestiments) o en processos industrials (objectes ceràmics, elaboració de barres de xocolata, etc.)

En la indústria, al motlle on s'aboca el material fos se l'anomena matriu. En construcció, al motlle, amb el conjunt de peces auxiliars, se l'anomena encofrat.

Tipus de motlle

Hi ha motlles rígids i flexibles, els motlles depenen de la forma de la peça a seriar, determinat pel grau de complexitat dels detalls i la simetria d'aquesta, sent important facilitar el desemmotllament que ha de ser el més precís possible; hi ha motlles d'una peça, dues peces o fins a cinc o més si és necessari.

Generalment, un motlle flexible (làtex) es munta amb un contra-motlle rígid o «mare» que subjecte la forma evitant la seva deformació (guix). L'avantatge dels motlles flexibles és permetre desemmotllar amb més delicadesa, procurant un millor resultat de la peça, a més, és més lleuger i durador.

Etapes de modelat i desemmotllament

  1. Primer s'ha de pensar que la peça no quedi atrapada en el procés d'aplicar el motlle sobre la peça, sobretot si aquest motlle és rígid, com el cas del motlle de guix. A aquesta etapa se l'anomena "l'estudi de talls". El motlle que requereix més creativitat és el ceràmic, per aplicar barbotina (argila líquida), perquè no es pot forçar el motlle en el procés de desemmotllament, cas contrari, es malmetrà la peça, a més, no es pot fer el motlle amb làtex, perquè l'argila ha de cedir humitat al guix, que en estat sec és absorbent.
  2. Fixar les divisions, que poden ser d'argila, xapa galvanitzada, cel·luloide gruixut o massilla per a vidre (si la superfície és dura com el guix, perquè aquesta rellisca sobre l'argila).
  3. Aplicar el motlle, que pot ser de làtex, cautxú, guix o xamota (argila refractària líquida). Cada especialitat té les seves dificultats, el guix s'ha d'aplicar amb fuetades i mesurant el grau d'enduriment d'aquest, el cautxú només pot aplicar-se amb una màquina especial que pressiona el cautxú sobre una superfície rígida, el làtex ha de tenir una aplicació més acurada i no pot ser treballat quan aquest comença a quallar. L'avantatge d'aquest últim és que poden gravar fins als més mínims detalls, fins i tot una empremta digital.
  4. El contra motlle, s'usa per unir diverses parts petites del motlle.
  5. El desemmotllament, o procés de retirar les parts que van capturar el model creat per l'artista.
  6. La neteja del motlle, per treure tot escletxa o sobrant del motlle, i aplicar alguna substància per perquè aquest motlle no s'enganxi amb el treball final. Si el buidatge és de guix, se li afegeix detergent, sabó líquid o cera de pis, si el buidatge és de resina se li aplica cera desemmotllant o desemmotllant líquid, si és per al bronze, s'ha de fer un buidatge previ de cera, per treure el motlle final, aquest mètode s'anomena "a la cera perduda"

Els motlles poden ser utilitzats per a fer treballs únics o peces seriades, com és el cas de la joieria o la indústria seriada de joguines i altres articles d'ús quotidià. És a dir pot ser emprat en la indústria i les arts.

També se solen considerar motlles els troquels per estampar monedes o culleres, però el nom més correcte per a aquests motlles és el de matriu.

Referències

  1. «motle». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Vegeu també

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9