Les formes matemàtiques col·locades en l'espai donen lloc a volums. Els volums formats per figures simples –com ara formes regulars, circulars o d'arestes rectes– es poden calcular fàcilment fent servir fórmules matemàtiques. D'altra banda, les formes més complicades es troben mitjançant el càlcul integral si existeix una fórmula per la frontera. Les figures d'una dimensió (com la línia) i les formes de dues dimensions (com els quadrats) tenen un volum zero en l'espai tridimensional.
El volum d'un sòlid (ja sigui de forma regular o irregular) es pot determinar a partir del desplaçament de fluid. El desplaçament de líquid també es pot utilitzar per determinar el volum d'un gas. El volum combinat de dues substàncies és generalment més elevat que el volum d'una de les substàncies. De totes maneres, de vegades una substància es dissol dins l'altra, per la qual cosa el volum, en aquest cas, no és additiu.
Qualsevol unitat de longitud té la seva corresponent unitat de volum, normalment el volum del cub l'aresta del qual té la longitud donada. Per exemple, un centímetre cúbic (cm³) és el volum del cub les arestes del qual mesuren 1 cm de longitud.
a, b i c són les longituds de les arestes, i α, β i γ els angles interns entre elles Nota: si es tenen els vectors directors no coplanars de les tres arestes , el volum es pot calcular a partir del producte mixt dels tres vectors: .
Qualsevol figura generada per arrossegament (cal càlcul integral)
h = qualsevol dimensió de la figura, A(h) = àrea de les seccions transversals perpendiculars a h descrites com una funció al llarg d'h. a i b són els límits d'integració per l'arrossegament volumètric. (Això funcionarà per qualsevol figura si la seva àrea transversal es pot determinar a partir d'h).
Proporció entre els volums d'un con, esfera i cilindre del mateix radi i alçada
Les fórmules anteriors es poden utilitzar per demostrar que els volums d'un con, esfera i cilindre del mateix radi i alçada segueixen la proporció 1 : 2 : 3. La demostració és la següent: sigui el radi r i l'alçada h (que per l'esfera és 2r). El volum del con és:
El volum de l'esfera és:
El volum del cilindre és:
La descoberta de la proporció 2 : 3 entre els volums de l'esfera i el cilindre s'atribueix a Arquimedes.[10]
Si és una part limitada de , el volum del cilindre que té per generatriu la frontera de , delimitat pel pla i la superfície d'equació –amb positiva i contínua sobre – és:
En el cas que el domini està definit per les condicions simples , , el càlcul es redueix a:
Si és una part limitada de i la funció constant 1 és integrable sobre , el volum de és llavors:
En el cas que el domini està definit per les condicions simples , i , aquest càlcul queda reduït a:
Per la linealitat de la integració, un domini difícil de definit es pot partir en diversos subdominis expressables per condicions simples.
Coordenades no cartesianes
Si el domini s'expressa millor en coordenades cilíndriques per les condicions simples , el càlcul queda:
on és una part limitada de
Si el domini s'expressa millor en coordenades esfèriques per les condicions simples , el càlcul queda:
on és una part limitada de
Sòlid de rotació
En el cas que el domini és un sòlid de revolució la frontera del qual està engendrada per la rotació d'una corba d'equació al voltant de l'eix , el càlcul del volum es redueix a una integral simple
El teorema de Guldin consta de dos enunciats de geometria euclidiana establerts pel matemàtic suís Paul Guldin (al voltant de l'any 1600). És probable que aquests enunciats fossin coneguts per Pappos d'Alexandria (al voltant de l'any 300), suposició que ha dut a la denominació de teorema de Pappos-Guldin.[11][12]
El teorema determina, en determinades condicions:
l'àrea de la superfície engendrada per la rotació d'un segment de corba plana
el volum engendrat per la rotació d'una superfície plana
Una altra aplicació del teorema és el càlcul de la posició del centre de gravetat d'una línia plana o d'una superfície.