Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Laysan

Plantilla:Infotaula geografia políticaLaysan
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 25° 46′ 12″ N, 171° 44′ 15″ O / 25.77°N,171.7375°O / 25.77; -171.7375
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatHawaii
Comtatcomtat de Honolulu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície4,114 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura2 (amplada) × 3 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Laysan (en hawaià Kauō, històricament Moller) és una illa deshabitada de l'arxipèlag de les illes de Sotavent de Hawaii,[1] situada a 1.500 km al nord-oest de Honolulu.

Geografia

Laysan és una illa baixa de sorra amb un llac interior que està a 2,4 m sobre el nivell del mar d'origen volcànic. La superfície total és de 4,11 km². El llac té un grau de salinitat entre 12 i 14%, el triple que l'aigua de mar. Laysan té dues espècies endèmiques en perill d'extinció: l'ànec anas laysanesis i el pardal telespyza cantans.

Història

El nom hawaià Kauō fa referència a la forma d'ou de l'illa. Segons les tradicions hawaianes es tenia coneixement de les illes del nord-oest de l'arxipèlag però no hi ha evidències d'exploracions. Laysan va ser explorada i cartografiada el 12 de març del 1828 pel capità Mikhaïl Staniukovitx que li va posar el nom del seu vaixell Moller. Probablement ja era coneguda anteriorment pels baleners de Massachusetts que l'anomenaven Laysan per adaptació i confusió de l'illa veïna Lisianski.[2] El 1857 va ser annexionada al regne de Hawaii i el 1890 va ser cedida a una companyia nord-americana per a l'explotació del guano. En dotze anys d'activitat minera es va destruir l'ecosistema de l'illa. La important colònia d'aus marines, especialment d'albatros, va estar en perill d'extinció.

El 1894, un immigrant alemany, Max Schlemmer, que es considerava com el «Rei de Laysan» hi va introduir diferent races de conills domèstics en esperar crear una indústria de conserves de carn. Va causar una catàstrofe ecològica per la sobreexplotació dels recursos.[3] A més, les espècies invasores es van reproduir ràpidament fins a devorar pràcticament tota la vegetació, el que va provocar erosió i tempestes de sorra.[4] A més, els comerciants japonesos hi venien a recollir plomes d'aus. El 1909 el president Theodore Roosevelt va declarar la majoria d'illes de sotavent com a reserva natural per a la protecció dels ocells. El 1923 es van exterminar els conills i s'ha fet un esforç per recuperar la vegetació nativa, tot i que era massa tard per a tres dels cinc ocells endèmics Acrocephalus familiaris familiaris, Porzana palmeri i Himatione sanguinea freethi, així com vint-i-sis espècies de plantes irreversiblement extintes.

Referències

  1. «Laysan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Laysan Island: Confused History», 2008. [Consulta: 11 desembre 2015].
  3. Eyles, Carlos; Watt, Jim (fotos). «The "King of Laysan"» (en anglès). Northwestern Hawaiian Islands Multi-Agency Education Project, 17-09-2002. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 11 desembre 2015].
  4. Ray Dill, Homer; Alanson Bryan, William. Report of an Expedition to Laysan Island in 1911: Under the Joint Auspices of the United States Department of Agriculture and University of Iowa (en anglès). U.S. Department of Agriculture, Biological Survey, 1912, p. 9. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9