Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

La festa del blat

Infotaula de llibreLa festa del blat
Subtítoldrama en tres actes. Modifica el valor a Wikidata
TipusObra de teatre
Fitxa
AutorÀngel Guimerà i Jorge
LlenguaCatalà
PublicacióBarcelona, 1896
EditorialIlustració Catalana Modifica el valor a Wikidata
Publicat aLectura Popular Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines36 Modifica el valor a Wikidata

La festa del blat és una obra de teatre d'Àngel Guimerà. Es va estrenar al teatre Romea el 23 d'abril de 1896. L'obra forma part de l'anomenada "segona fase" del teatre de Guimerà després de la novel·la dramàtica realista. El més representatiu en aquesta obra és l'amor catàrtic capaç de purificar qualsevol falta comesa en el passat. L'amor és el poder que ha de servir per solucionar els problemes socials. També es fa palesa la diferència entre la vida del camp i de la ciutat.[1]

Argument

Durant la festa del blat, l'Oriola es discuteix amb Vicentó. Després d'aquest fet coneix el Jaume, que només se sap que ve de Barcelona. El Jaume s'enamora de l'Oriola i es queda a treballar a la masia.[2] L'obra presenta la història de Jaume, un jove anarquista que, després haver comès un atemptat a Barcelona, que causà una víctima mortal, va al camp amb la intenció de morir. Però un cop allà descobreix la bondat de la gent de la ruralia, aliena a les tensions de la societat urbana, i s'enamora de l'Oriola.[1] Vicentó, se sent gelós de l'amor entre Jaume i la seva promesa, i decideix denunciar-lo. Jaume intenta evitar que els treballadors ataquin Vicentó, el fereixen mortalment i mor als braços d'Oriola.[3]

Personatges

Els personatges que apareixen a l'obra segons el fulletó de Lectura Popular són els següents:[4]

  • Oriola
  • Jaume
  • Vicentó
  • Quica
  • Manela
  • Oncle Telm
  • Faci
  • Martinet
  • Sebio
  • Dimas
  • Aleix

Recepció

El contingut de l'obra és d'una gran càrrega ideològica i moral. Aquest fet propicià un fort rebuig per la major part de la crítica. Especialment en els sectors més conservadors.[1] El context del moment era prou motiu d'aquest fet. Es vivia aleshores un període de gran convulsió social i política: Barcelona es considerava "la ciutat de les bombes". L'estrena de La festa del blat va causar protestes i censures el mateix dia de l'estrena. Les bombes dels anarquistes eren massa en l'esperit de tots, i també la set de revenja.[5] L'any 1893 hi va haver l'atemptat contra el general Martínez Campos, el 1894 va haver-hi l'episodi de les bombes del Liceu i el mateix any de l'estrena de La festa del blat, el 1896, hi hagué un altre atac el dia de Corpus. L'obra va haver d'esperar uns anys per a guanyar-se l'acceptació del públic. El 1903, el teatre Romea va tornar a incloure La festa del blat a la programació. Aquesta vegada va tenir més bona acceptació.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Torres, Leia Jiménez i «La festa del blat d'Àngel Guimerà: una aproximació des de la crítica textual». Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, 7, 28-12-2018, pàg. 223–254. ISSN: 2014-3818.
  2. «la festa del blat - Trabajos de investigación - 280 Palabras» (en castellà). [Consulta: 18 agost 2020].
  3. «La Festa del Blat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 agost 2020].
  4. Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2020].
  5. Ciurans, Enric. LA NATURALESA EN EL TEATRE DE GUIMERÀ. Una proposta de lectura. Barcelona: EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, 2014. ISBN 978-84-475-4087-7.  Arxivat 2021-08-12 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9