|
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863[1] - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.[2][3] Era fill del fabricant Josep Llimona i Bonafont, germà del pintor Joan Llimona, pare del pintor Rafael Llimona i Benet i l'escultora Maria Llimona i Benet i oncle de la il·lustradora Mercè Llimona i la pintora Núria Llimona. Biografia Josep Llorenç Ignasi Llimona i Bruguera fou fill de Josep Llimona i Bonafont i de Josepa Bruguera i Casamitjana, de Barcelona. Va néixer al número 5 del carrer Correu Vell de Barcelona.[4] Va estudiar a l'escola de la Llotja i al taller dels germans Agapit i Venaci Vallmitjana. També fou deixeble de Rossend Nobas, amb qui treballà dos anys, i del pintor Martí i Alsina, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.   Amb 16 anys (1880) va assolir amb El fill pròdig[2] la pensió Fortuny, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona, traslladant-se a Roma durant 4 anys amb el seu germà Joan. Allà va treballar al taller d'Enric Serra i va estudiar a l'Acadèmia Giggi. Durant el primer any va realitzar les dues obres que per contracte la pensió l'obligava a executar, Patrici romà i l'esborrany d'estàtua eqüestre del comte sobirà Ramon Berenguer el Gran, obra que valgué a Llimona la renovació de la pensió per un any més i així va poder, durant el nou període, modelar el monument en la mida definitiva. Presentada l'obra en l'Exposició de Barcelona del 1888, assolí la medalla d'Or, que fou la més alta recompensa concedida pel jurat internacional d'escultura. L'obra original se la quedà l'ajuntament, a canvi de la pensió (3.600 ptes) i avui dia resta exposada a la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Per aquesta exposició també va presentar una estàtua de Ramon Berenguer el Vell, què, fossa en bronze, figura entre els monuments aixecats al Saló de Sant Joan, i el fris de l'Arc del Triomf de Barcelona. El 1890, es casà amb la terrassenca Mercè Benet i Salas (Terrassa, 1868 - Barcelona, 5 de març de 1901), amb qui tindria vuit fills, quatre dels quals moriren joves (Francisca, Joan i dos bessons), i quatre que sobrevisqueren els pares (Josep, Maria, Rafael i Lluís).[5] El seu germà va començar una vida religiosa molt activa que va influir fortament Josep Llimona, i els va dur a fundar junt amb altres artistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc l'any 1893, per preservar l'art dels excessos dels artistes de l'època. També va començar a realitzar obres de temàtica religiosa, com Mare de Déu del Roser, Consumatum estò Primera Comunió. L'any 1900 va presentar a Olot una exposició de nus femenins. Poc després, el 1901, moriria la seva dona (emportada per una bronconeumònia a l'edat de 33 anys), cosa que marcaria el seu caràcter introvertit.[5] Els anys següents va complir diversos encàrrecs, tant de temàtica funerària (L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas) com monuments civils, com el Monument al Dr. Robert. El 1907 va presentar Desconsol l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, cosa que li va valer el Premi d'Honor. L'obra fou adquirida pel Museu municipal de la ciutat pel senyor Sanllehí. El 1909 el van nomenar regidor de l'ajuntament i vocal de la Junta de Museus. Posteriorment arribaria a president de la junta entre 1918 i 1924. El 1920 van realitzar una Exposició de Belles Arts a Barcelona on li van retre una sala sencera en homenatge. Quatre anys més tard realitzaria una estàtua de Sant Jordi que és considerada com una de les seves millors obres. Va ser triat de nou president de la Junta de Museus el 1931, càrrec que ja mantindria fins a la seva mort. Fou un període molt productiu, ja que el 1934 es va inaugurar el Museu d'Art de Catalunya, actual MNAC. Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi, que fou la seva alumna preferida i la seva successora, segons el mateix artista.[6] Va tenir Enric Monjo al seu taller, i l'introduí al noucentisme. Obra i estil Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme, i a principis del segle xx es va incorporar al simbolisme. Va fer un treball extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos Aires. Una altra obra representativa és Idil·li obra que posseeix una col·lecció particular argentina; el monument fúnebre de la senyora de Chopitea (Buenos Aires); el grup Amor a la infància, situat en les Escoles del Bosc de Montjuïc, i el gran monument erigit en la plaça de la Universitat de Barcelona al doctor Robert, obra complexa, en la qual sobresurten el grup de bronze del poble i que esculpí en pedra blanca representant les ensenyances de l'excel·lent metge. Mereixen especial menció les obres d'art aplicat executades per Llimona, sent les de major importància un bàcul pastoral ofert al bisbe de Vic, un artístic joc de cafè que devia oferir-se com regal de noces a un sobirà, i diverses joies, en les quals la vàlua artística supera l'intrínsec, malgrat ser aquest molt important. Com a dibuixant produí un crescut nombre d'excel·lents estudis del natural. Premis i Reconeixements
Obres destacades
 
Vegeu tambéBibliografia
 Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Llimona i Bruguera
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_Desolation_by_Josep_Llimona_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)