|
José María Díez-Alegría
José María Díez-Alegría Gutiérrez (Gijón, 22 d'octubre de 1911 - Alcalá de Henares, 25 de juny de 2010) va ser un sacerdot i teòleg ex jesuïta espanyol, pertanyent a l'Associació de Teòlegs Joan XXIII. Nascut a Gijón, al Principat d'Astúries, on el pare era director de la sucursal del Banc d'Espanya, era germà dels militars Luis Díez-Alegría Gutiérrez i Manuel Díez-Alegría. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gàndara.[1][2][3] El 1930 va ingressar a la Companyia de Jesús i es va ordenar sacerdot el 1943. Es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en Filosofia i Dret. Va ser professor d'ètica a la Universitat de Madrid des del 1955 fins al 1961. Després va ser professor de Doctrina Social de l'Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma fins al 1972. Després de la publicació del llibre Yo creo en la esperanza, es va exclaustrar de la Companyia de Jesús, a causa del rebuig causat per la seva heterodòxia, i se'n va anar a viure a El Pozo del Tío Raimundo, juntament amb el Pare Llanos.[2][1][3] Residia –per una disposició especial del Pare Arrupe– a l'escola dels jesuïtes d'Alcalá de Henares.[2] Va morir a Alcalá de Henares la matinada del 25 de juny del 2010 a l'edat de 98 anys.[2] Reconeixements [4]
Publicacions [3]
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
