Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

José Inocencio Arias

Plantilla:Infotaula personaJosé Inocencio Arias
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1912 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Vice-governor of Buenos Aires Province (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

José Inocencio Arias (Buenos Aires, 28 de desembre de 1846 - La Plata, 12 de setembre de 1912) va ser un militar i polític argentí que va participar en les últimes guerres civils argentines i va exercir el càrrec de governador de la Província de Buenos Aires.

Biografia

Es va unir a l'exèrcit de l'Estat de Buenos Aires poc abans de la batalla de Pavón, que va ser el seu baptisme de foc. Va participar també a la batalla de la Canyada de Gómez.

Va fer la campanya completa de la guerra del Paraguai al Regiment 6 d'Infanteria, lluitant en gairebé tots els combats; va ser ferit de gravetat a la batalla de Curupayty. Va passar els cinc anys de la guerra al front, i va tornar el 1870 a incorporar-se a les forces que feien la guerra contra el cabdill d'Entre Ríos Ricardo López Jordán.

Destinat segon cap del regiment Regiment 6 d'Infanteria a Buenos Aires, va ser novament ferit el 1874, quan intentava evitar un duel entre els seus oficials. Amb prou feines reposat, va sortir a campanya a enfrontar la revolució de 1874, contra l'elecció presidencial de Nicolás Avellaneda. L'exèrcit rebel, dirigit per Bartolomé Mitre i Ignacio Rivas havia fet una erràtica campanya pel sud de la província de Buenos Aires i marxava cap al nord, intentant incorporar-se a l'altre exèrcit rebel, dirigit per José Miguel Arredondo.

Atès que es trobava en inferioritat numèrica, es va atrinxerar en l'estada La Verde, del partit de Nueve de Julio, on a Mitre no se li va ocórrer una altra cosa que enviar diverses càrregues directes de la seva cavalleria contra les posicions governamentals. Els homes d'Arias els van destrossar amb les seves armes de repetició. Amb només 800 homes, Arias va derrotar els 3.000 de Mitre.[1]

Va participar de la Conquesta del Desert de 1879. A l'any següent es va unir a les forces portenyes rebels contra les nacionals durant la guerra per la federalització de Buenos Aires: si bé va aconseguir detenir als nacionals a la batalla de Puente Alsina, el relatiu fracàs a la batalla dels Corrales Viejos va significar la derrota definitiva de la rebel·lió portenya. Va ser perdonat i reincorporat a l'exèrcit, amb el qual va fer algunes campanyes menors a la Patagònia.

Entre 1888 i 1892 va ser diputat nacional. Va participar en la lluita contra les revolucions radicals de 1890 i 1893. Va ser diverses vegades diputat nacional. Entre 1894 i 1898 va ser sotsgovernador de la província de Buenos Aires, i novament diputat nacional entre 1908 i setembre de 1909, en què va renunciar per fer campanya per ser governador de la província de Buenos Aires.

Triat governador, va assumir el càrrec al maig de 1910.[2]

Va morir exercint aquest càrrec, el 1912. Va ser sebollit al cementiri de la Recoleta a Buenos Aires.[3] Va ser el primer governador de Buenos Aires a morir en exercici del càrrec, però en menys d'un any, moririen també els seus dos successors, Ezequiel de la Serna i Juan Manuel Ortiz de Rosas.

Referències

  1. Salduna, Bernardo Ignacio. La rebelión jordanista (en castellà). Buenos Aires: Dunken, 2005, p. 393. ISBN 987-02-1334-0. 
  2. «Se pone en posesión del mando de la Provincia al Coronel D. José Inocencio Arias». A: Registro oficial de la provincia de Buenos Aires (en castellà), 1 de maig de 1910, p. 488. 
  3. «Gen José Inocencio Arias (1846-1912)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 24 agost 2020].

Bibliografia

  • Scenna, Miguel Ángel, 1874: Mitre contra Avellaneda, Revista Todo es Historia, número 167.
  • Vedoya, Juan Carlos, 1880: al fin la capitalización, Revista Todo es Historia, número 160.
  • López Mato, Omar, 1874: Historia de la revolución olvidada, Ed. Olmo, s/f.
  • Sáenz Quesada, María, Argentina, capital Belgrano, Revista Todo es Historia, número 59.
  • Gassio, Guillermo H. y San Román, María C., La conquista del progreso. Memorial de la Patria, tom XIV, Ed. La Bastilla, Buenos Aires, 1984.
  • Giberti, Hugo A., Buenos Aires. Calles conocidas, soldados olvidados, Ed. Edivérn, Buenos Aires, 2001.
  • D'Amico, Carlos, Buenos Aires, sus hombres, su política.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9