Joana de Cardona i Manrique de Lara
BiografiaJoana I de Cardona era la gran de quatre filles: Joana, Aldonça, Maria i Agnès. Com a filla gran, Joana heretà el comtat de Cardona. Es casà l'any 1516 amb Alfons d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries. En els capítols matrimonials signats a Sogorb, el duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona instituïa la seva filla gran com a pubilla de totes les terres i drets dels Cardona a menys que nasqués un fill. Al moment de casar-se, el pare la dotà amb 15.000 ducats i el seu espòs li donà en concepte d'esponsalici 10.000 ducats. El pare del nuvi, Enric d'Aragó, havia dotat aquest amb 20.000 ducats.[1] A la mort del pare, el 1543, Joana passà a ser duquessa de Cardona, marquesa de Pallars, comtessa de la Muntanya de Prades, vescomtessa de Vilamur, senyora de les baronies d'Entença, Arbeca, Juneda, Alcoletge, Cambrils, Ponts, Maldà i Agramunt entre altres títols.[1] Del seu matrimoni amb Alfons d'Aragó nasqueren quatre fills i nou filles. Tres dels nois i quatre filles moriren, alguns molt petits. Alfons tingué, a més, tres filles i tres fills d'altres amants.[1] Joana visità poques vegades Cardona. Vivia normalment en el fastuós castell d'Arbeca però viatjava per les seves possessions i feien freqüents estades a Barcelona. El seu marit i ella feren diversos viatges a Toledo, al convent de Santa Caterina, seguint la seva devoció a Sant Pere Pasqual. Gaudien d'una estreta amistat amb la monarquia amb la qual estaven emparentats.[1] La versió oficial estableix que Alfons de Sogorb morí al Monestir de Santa Maria del Puig l'any 1562 i que fou enterrat a Poblet. No obstant, hi ha la creença que Alfons morí al monestir de santa Caterina de Toledo, on es donà sepultura al cor, mentre que el cos fou traslladat a Poblet.[1] Una de les obligacions més grans que tingué Joana, juntament amb el seu marit, fou casar segons el rang que tenien les cinc filles que arribaren a adultes: Guiomar, la gran, es casà amb Frederic de Toledo, Joana amb Dídac Fernàndez de Còrdoba, Isabel amb Joan Jiménez de Urrea, Anna amb Vespasià Gonzaga Colona i Magdalena amb Dídac Hurtado de Mendoza. Francesc, l'únic fill supervivent, es casà amb Ángela de Cárdenas y de Velasco.[1] El dia 26 d'agost de 1564 feu testament. Instituí el fill Francesc hereu universal i feu generosos llegats a múltiples esglésies, especialment les de Cardona i les de la resta de les seves baronies. Recordà un per un els membres del servei de la casa, compost per una vuitantena de persones, anomenant-los i assignant-los una deixa, especialment a les criades i a les filles d'aquestes, per tal que fossin ben dotades al moment de prendre estat, tant si era casar-se com entrar en un convent. Aquesta deixa podia ser una renda de per vida o una quantitat determinada. Ordenà ser sepultada al monestir mercedari del Puig amb les restes dels seus fills Hernando, Maria i Gerònima. Manà que els diners que el rei devia a la Casa de Cardona fossin repartits entre les filles per completar els dots. En un codicil fet l'endemà assignà a la capella de la Mare de Déu del Miracle els diners suficients per ornamentar-la.[1] Joana morí el 30 d'agost i el seu cos fou dipositat davant l'altar de la capella major del monestir del Puig. El dia 2 de setembre, el convent demanà que s'enterrés el cadàver perquè les restes feien pudor.[1] FamíliaFilla del duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Francisca Manrique de Lara. Es casà en maig de 1516 amb Alfons d'Aragó, duc de Sogorb i Comte d'Empúries[2] i van tenir:
Referències
Bibliografia
|