Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Baronia d'Entença

Per a altres significats, vegeu «Baronia que fou d'en Guillem d'Entença».
Infotaula de títol nobiliariBaronia d'Entença
Tipusbaronia i senyoria Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
SeuEntença Modifica el valor a Wikidata
Coordenades42° 04′ 05″ N, 0° 33′ 13″ E / 42.06811°N,0.553679°E / 42.06811; 0.553679

La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).[1]

Terres tarragonines

Les possessions dels Entença a les terres tarragonines eren conegudes amb el nom de Baronia d'Entença. Cal esmentar Falset, Móra, Tivissa, Altafalla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou. Moltes d'aquestes possessions eren herència dels Castellvell. El 1321, després de la mort de Guillem d'Entença i de Montcada (sisè baró d'Entença) la baronia passà a la senyoria reial i les possessions foren annexades al comtat de Prades, del qual formaren part. El Comtat de Prades fou lliurat a l'infant Ramon Berenguer, fill de Jaume el Just, el qual l'intercanvià el 1342 amb el seu germà l'infant Pere. Des d'aleshores la baronia d'Entença seguí les vicissituds d'aquest comtat. La seva capital era Falset.[cal citació]

Cinca, Ribagorça i Sobrarb

La Baronia d'Entença a la zona d'Alcolea de Cinca fou una jurisdicció senyorial formada per l'agrupació de pobles de la baronia d'Alcolea, que havia pertangut a la casa d'Entença.[cal citació] Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327), l'aportà al seu marit, l'infant Alfons (després Alfons IV d'Aragó «el Benigne»), juntament amb la baronia d'Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d'Urgell, i als seus successors.[2]

A part d'Alcolea de Cinca, els pobles que formaven part de la baronia d'Alcolea eren: Castellflorit, Lo Grau, Alerre, Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana a la dreta del riu Cinca, i Graus, Setcastella, Artasona, Clamosa i Pui de Cinca a l'esquerra del Cinca, entre altres llocs de la Ribagorça i el Sobrarb.[cal citació]

Fora d'aquestes zones hi havia: Abiego, Alerre, Lascellas-Ponzano, Manzanera i Ràfels a Aragó, i Cuatrocasados, Lagruesa, Xestalgar i Xiva a València.[cal citació]

Referències

  1. «Dades dels Països Catalans». Arxivat de l'original el 2010-05-30. [Consulta: 17 juny 2010].
  2. «Gran Enciclopèdia Catalana: baronia d'Entença».

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9