Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.[1] Antigament la seva jurisdicció senyorial comprenia totes les torres, viles i castells de les localitats d'Altafalla, Falset i Móra d'Ebre, els llocs de Marçà i Pratdip i, així mateix, comprenia tota la baronia d'Entença. Tanmateix, el castell principal del comtat, pel que respecta a residència i administració, va ser el de Falset. El 1341 Ramon Berenguer va permutar el comtat de Prades pel d'Empúries amb el seu germà Pere, que també era comte de Ribagorça. Amb el pas dels anys, fruit dels entroncaments familiars, el títol va passar a la casa de Cardona, de nou als Aragó, ducs de Sogorb i comtes d'Empúries, als Fernández de Córdoba, amb un breu incís del llinatge de la Cerda, ducs de Medinaceli, per acabar novament en mans de la casa de Córdoba. Llista de comtes de PradesNotes
Referències
Bibliografia
|