Joan d'Àvila

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Doctor de l'Església
Joan d'Àvila

Biografia
Naixement	Juan de Ávila Gijón 6 gener 1499 Almodóvar del Campo (província de Ciudad Real)
Mort	10 maig 1569 (70 anys) Montilla (Província de Còrdova)
Sepultura	església de l'Encarnació de Montilla
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca Universitat d'Alcalà Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	escriptor, sacerdot catòlic
confessor; Doctor de l'Església (2012)
sant sant
Celebració	Església catòlica Romana, Església anglicana, esglésies luteranes
Pelegrinatge	Montilla: sepulcre i casa
Festivitat	10 de maig
Iconografia	hàbit de sacerdot, amb la mà sobre el pit, amb un crucifix a la mà, o pregant davant d'un
Patró de	Andalusia; sacerdots (clergat secular) espanyols

Joan d'Àvila (Almodóvar del Campo, 6 de gener de 1500 - Montilla, 10 de maig de 1569) va ser un prevere espanyol, gran predicador i escriptor místic, canonitzat per Pau VI el 1970. És conegut com a "Apòstol d'Andalusia" i n'és el sant patró.

Nat d'una família castellana acomodada, va estudiar dret a Salamanca, d'on passà a la Universitat d'Alcalá de Henares, on es va doctorar en teologia i filosofia. Va quedar orfe i es va ordenar sacerdot el 1525: llavors va celebrar la seva primera missa a l'església on hi havia enterrats els seus pares i va repartir-ne l'herència entre els pobres.

El 1527 va pensar de partir cap a Mèxic com a missioner, però el seu zel i la seva capacitat oratòria van fer que el bisbe de Sevilla li encarregués d'organitzar missions populars arreu d'Andalusia per tal de reviure-hi la fe. La seva fama com a predicador va fer-lo conegut entre tota mena de gent; hom va encarregar-li el sermó funeral per l'emperadriu Elisabet de Portugal, esposa de Carles V, el 17 de maig de 1538, sermó que va influir decisivament en la conversió i la vida del futur Sant Francesc de Borja.

Amic de Sant Ignasi de Loiola, afavorí l'establiment dels jesuïtes a Espanya, donà suport a la reforma dels carmelites per Santa Teresa de Jesús i a Sant Joan de Déu per la fundació de l'Orde Hospitalari.

És autor de nombroses obres devocionals i místiques, com l'Epistolario espiritual para todos los estados i Audi, filia, et vide, que gaudiren d'un extraordinari èxit a la segona meitat del segle xvi, essent traduïdes i difoses per tot Europa, a més de ser obres clàssiques de la literatura en castellà del Segle d'Or.

El culte s'aprovà sota el papat de Climent XIII, essent proclamat Venerable el 8 de febrer de 1759. El papa Lleó XIII el beatificà el 4 d'abril de 1894 i, el 31 de maig de 1970, va ser canonitzat per Pau VI.^[1] Se'n commemora la festivitat l'aniversari de la mort, el 10 de maig.

El 20 d'agost de 2011, durant la XXVI Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, el papa Benet XVI anuncià que en un futur pròxim seria proclamat Doctor de l'Església; la proclamació va tenir lloc a Roma el 7 d'octubre de 2012.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan d'Àvila