Jacques Le Goff | |
Naixement | (fr) Jacques Louis Le Goff 1r gener 1924 Toló (França) |
---|
Mort | 1r abril 2014 (90 anys) París (França)
|
---|
Sepultura | Lanester |
---|
| President École des hautes études en sciences sociales |
---|
1975 – 1977 – François Furet → |
| |
Religió | Agnosticisme |
---|
Formació | Liceu Louis-le-Grand Lycée Thiers École Normale Supérieure |
---|
|
Camp de treball | Història medieval i història |
---|
Ocupació | historiador, medievalista, membre de la Resistència Francesa, investigador |
---|
Ocupador | École des hautes études en sciences sociales Centre Nacional de Recerca Científica Universitat Lilla 3 |
---|
Partit | Partit Socialista Unificat (1958–1962) |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Escola dels Annales |
---|
Professors | Charles-Edmond Perrin i Maurice Lombard |
---|
|
Obres destacables | Estudiant doctoral | Michel Lauwers, Guy Lobrichon, Jean-Claude Schmitt, Odette Chapelot, Jacques Chiffoleau, Régis Labourdette (en) , Annie Cazenave (en) , Françoise Piponnier, Arturo Roberto Firpo, Alain Boureau, Mario Pilosu (en) , André Guillerme, François Garnier, Colette Ribaucourt (en) , Marie-Claire Gasnault-Beis, Sophie Cassagnes-Brouquet, Martin Nejedlý (en) , Pascal Michon, Rosa Maria Dessì i Pierre Gibert |
---|
|
|
|
|
Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana. A les seves obres intentà transmetre la vida quotidiana del període i no solament les grans fites militars i polítiques. Va rebre vuit doctorats honoris causa, la medalla d'or del CNRS i diversos guardons de societats històriques, entre altres reconeixements.[1]
Va ser reconegut per Fernand Braudel i Maurice Lombard, que va presidir el seu tribunal d'agrégation. Durant gairebé set dècades va renovar l'ofici de medievalista, i va conferir dignitat i caràcter.[2]
La seva tesi principal radica en l'especificitat del període medieval, que no era una simple transició fosca entre l'Antiguitat clàssica i el Renaixement, com va instaurar l'humanisme, ni tan sols un període bàrbar i instintiu com reclamava el Romanticisme. Le Goff va buscar les bases de moltes institucions modernes en els segles d'esplendor del feudalisme i va iniciar la recerca d'alguns personatges claus, menystinguts fins al moment. Igualment va reivindicar la importància del Purgatori, el culte a la Verge Maria o el lligam entre guerra i religió com a aspectes cabdals en els segles posteriors.
Algunes obres destacades
- Pour un autre Moyen Âge, 1977
- La Naissance du purgatoire, 1981
- L'Imaginaire médiéval, 1985
- L'Homme médiéval, 1994
- La Civilisation de l'Occident Médiéval, 1997
- Un Moyen Âge en images, 2000
- Cinq personnages d'hier pour aujourd'hui: Bouddha, Abélard, saint François, Michelet, Bloch, 2001
- L'Europe est-elle née au Moyen Âge?, 2003
Referències
|
---|
1a generació | |
---|
2a generació | |
---|
3a generació | |
---|
4a generació | |
---|
Conceptes | |
---|
Revista | |
---|
|