Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Georges Duby

Plantilla:Infotaula personaGeorges Duby
Imatge
(1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Georges Claude Michel Duby Modifica el valor a Wikidata
7 octubre 1919 Modifica el valor a Wikidata
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Lo Tolonet (França) Modifica el valor a Wikidata
12è Seient 26 de l'Acadèmia Francesa
18 juny 1987 – 3 desembre 1996
← Marcel ArlandJean-Marie Rouart → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat d'Art de París - doctorat (–1952)
Universitat de Lió Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCharles-Edmond Perrin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria medieval Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Ais de Provença
Dijon Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, medievalista, professor d'universitat, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1970–1991)
Universitat de Provença Ais-Marsella I
Universitat de Franche-Comté Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMonique Zerner, Gabrielle Démians d'Archimbaud, Danièle Iancu (en) Tradueix, Claudie Duhamel-Amado, Paul-Albert Février, Daniel Le Blévec, Huguette Taviani-Carozzi, Claude Carozzi, Christian Guilleré (en) Tradueix, Michel Fixot, Jacques Rossiaud, Claire Maître, Marta Bonaudo (en) Tradueix, Pierre-André Sigal (en) Tradueix, Louis Stouff, Nilda Guglielmi (en) Tradueix, Monique Boulet-Wernham (en) Tradueix, Marie-Claire Grassi (en) Tradueix, Georges Comet (en) Tradueix, Louis Stouff i Anne Prah-Pérochon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeAndrée Duby Modifica el valor a Wikidata
Premis

Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.

Biografia

Nascut en una família d'artesans parisenca, va començar a donar classes el 1942, quan va aconseguir una càtedra de lletres, i el 1951 es va establir definitivament a Ais de Provença, on el 1953 va obtenir la càtedra d'Història Medieval a la Facultat de Lletres d'aquesta ciutat. El mateix any defensa la seua tesi doctoral a la Sorbona.

El 1970 és elegit professor al Collège de France, on obté la Càtedra d'història de les societats medievals. El 1974 entra a l'Acadèmia d'inscripcions i Belles Lletres, i el 1987 a l'Acadèmia Francesa. Des de 1981 fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Gran historiador i magnífic escriptor pel seu domini de la llengua, els seus llibres han tingut un especial èxit no solament entre els historiadors, fent-se famós entre el gran públic francès gràcies a les seues aparicions a la televisió, sobretot amb l'adaptació televisiva de la seua obra El temps de les Catedrals, arribant més tard a convertir-se en president de la cadena de televisió francoalemanya Le Sep, antecedent d'Arte.

Idees i aportacions

Medievalista, especialista en història econòmica i social de l'Occident europeu medieval, en especial dels segles x al xiii, ha destacat després pels seus treballs d'Història de les mentalitats, i és el més conegut de l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales, important escola historiogràfica del segle xx. També ha defensat un retorn de la historiografia cap a una història narrativa, de la que ell és un dels màxims representants.

Als anys 60 destaca per les seues contribucions a la Història econòmica i a la Història rural medieval, revolucionant la visió que fins aquell moment es tenia i incentivant nous estudis sobre el tema. A la següent dècada va estar més interessat per la Història social, des de la que després va evolucionar cap a la Història de les mentalitats de la que es va convertir en el principal valedor.

L'esquema trifuncional de la societat feudal

Basant-se en els estudis de l'antropòleg George Dumézil sobre la distribució en tres funcions de les societats indoeuropees, Duby va afirmar que entorn de l'any 1000 el feudalisme deixa enrere els esquemes binaris per passar a un model trinitari.

Així, segons la seva societat ideal, els homes es reparteixen segons les funcions que fan: els qui resen per la salvació de la comunitat (oratores), el qui combaten i defensen la col·lectivitat (bellatores) i els qui treballen per sostenir tot el grup (laboratores).[1]

Obra principal

  • L'Économie rurale et la vie des campagnes dans l'Occident médiéval. Essai de synthèse, perspectives de recherches, 1962.
  • L'an mil, 1967.
  • The early growth of the european economy. Warriors and Peasants from the Seventh to the Twelfth Century, més conegut per la versió francesa Guerriers et paysans. Le premier essor de l'économie européenne, VIIe-XIIe siècles, 1973
  • Le temps des cathédrales, l'Art et la Société, 980-1420, 1976.
  • Les Trois Ordres ou l'Imaginaire du feudalisme, 1978
  • Le Chevalier, la Femme et le Prêtre. Le mariage dans la société féodale, 1981
  • Guillaume le Maréchal ou le meilleur chevalier du monde, 1984
  • L'Histoire continue, 1991
  • Dame du XIIe siècle. I. Héloïse, Aliénor, Iseut et quelques autres. 2, Le souvenir des aïeules. 3, Ève et les prêtres , 1995.

Ha dirigit o codirigit obres col·lectives com:

  • Histoire de la France urbaine, 1985.
  • Histoire de la vie privée, en 5 volums, 1985-1987.
  • Histoire des femmes en Occident, en 5 volums, 1990.
  • Histoire artistique de l'Europe, 1995.

Obra completa Arxivat 2006-02-02 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Bibliografia

  • González, J. R. (2010). La estructura trifuncional europea en la contrautopía amadís-sergas. Literatura : Teoría

Referències

  1. Cerdà, Jordi «Qüestions preliminars». Materials de l'assignatura "Introducció a la Literatura Europea" de la UOC. FUOC (Fundació Universitat Oberta de Catalunya) [Barcelona], 2014.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9