Ivan Tubau Comamala

Ivan Tubau Comamala

Biografia
Naixement	17 agost 1937 Barcelona
Mort	13 novembre 2016 (79 anys) Barcelona
Activitat
Camp de treball	Comics studies (en)
Ocupació	poeta, escriptor, periodista, crític de còmics
Ocupador	Bang! (revista) El Jueves
Gènere	Poesia
Participà en
7 juny 2005	Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya

Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 17 d'agost de 1937 - 13 de novembre de 2016)^[1][2] fou un periodista cultural de premsa i televisió, poeta i estudiós del còmic, tant en llengua castellana com catalana.

Quan només tenia quatre anys, el seu pare, un exiliat de tendència anarquista, va morir en sortir del camp de concentració d'Argelers^[3] Va tenir una època hippy amb estius a l'illa d'Eivissa i la Costa Brava.

A Madrid va estudiar art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. Va col·laborar amb la revista Bang!^[4] i es va dedicar a l'humor gràfic amb el pseudònim de Pastecca (síndria en italià). Va treballar a la revista satírica El Jueves. El 1973 va escriure De Tono a El Perich, la primera història de l'humor gràfic a Espanya, i conscient de les seves limitacions en aquest camp, va optar per dedicar-se al periodisme.^[5]

Mentre feia de professor a la facultat de periodisme, va esdevenir el primer director de l'edició espanyola de Playboy. També va actuar a la pel·lícula eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.^[3]

Durant els anys 80, va presentar i va dirigir diversos programes televisius: Viure els 80 (1981), Cinc cèntims de cultura (1982-83), Hablemos de amor (1984) i El diván d'Ivan (1988-89). També va començar a publicar llibres de poesia.

Als anys 1990, va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columnista de l'edició barcelonina d'El Mundo. El 7 de juny de 2005, al costat d'altres catorze intel·lectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris) va presentar a Barcelona un manifest titulat «Por la creación de un nuevo partido político en Cataluña», embrió del partit polític Ciutadans. El 2010 donà suport a la candidatura d'UPyD a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.^[6]

Ivan Tubau ha estat guardonat per la seva poesia en català amb els premis Enric Ferran (1991), Jocs Florals (2001) i Ausiàs March (2003).

Dibujando historietas. Grupo Editorial Ceac, S. A., 1969

• De Tono a Perich : el chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1969). Fundación Juan March, Serie Monografías, Madrid, 1973. ISBN 84-250-5011-1
• Teoría y práctica del periodismo cultural, Barcelona, Mitre, 1982;
• Crítica cinematográfica española, Barcelona, 1983
• Abans no arribi l'hivern, Barcelona, 1986. Novel·la
• Domicilios transitorios, Laertes, 1984. Poesia
• Les ostres i el vi blanc, Edicions 62, 1987. Poesia
• Paraula viva contra llengua normativa, Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3
• Vendrán meses con erre, Hiperión, 1991. Poesia
• Quatre exercicis físics de metafísica, 1991. Poesia
• Vides privades, Barcelona, Laertes, 1991. ISBN 84-7584-179-1
• Periodismo oral, Barcelona, Paidos, 1993.
• Llengua i pàtria amb ceba tendra, Barcelona, Laertes, 1993. ISBN 84-7584-218-6
• Omobono y Etelbina en el país de los beatniks, Barcelona, 1994. Novel·la.
• La quijada de Orce, Lumen, 1997. Poesia
• Nada por la Patria, Flor del viento ediciones,1999. Ensayo. ISBN 84-89644-39-X
• Semen sonor sobtat, Bromera, 2004. Poesia.

• Cuadrado, Jesús. De la historieta y su uso 1873-2000. Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000).