|
Henri-Montan Berton
Henri-Montan Berton (París, França, 17 de setembre de 1767 - 22 d'abril de 1844) fou un compositor francès. BiografiaEra fill del també músic i compositor Pierre-Montan Berton, i als quinze anys entrà com a violinista de l'Òpera, ensems que estudiava composició amb Sacchini, i el 1786 donà al públic les seves primeres composicions musicals. El 1795 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París on tingué entre altres alumnes a Victor Rifaut,[1] Jean-Marie Pottier, Alphonse Thys, Louis-Barthélémy Pradher,[2] Gustave Dugazon i el 1807 director de l'orquestra de l'Òpera italiana, on donà a conèixer per primera vegada a París Le nozze di Figaro de Mozart. Més tard passà a l'Acadèmia de Música com a mestre de cant, el 1815 entrà a l'Institut i el 1838 fou nomenat professor de composició del Conservatori. Si és veritat que com a compositor no va saber elevar-se a les regions del geni, en canvi posseí en grau molt elevat el sentiment dramàtic i la ciència de l'orquestració. També es distingí com a escriptor deixant una obra teòrica, Système general d'harmonie (París, 1815), diverses memòries i un fulletó contra l'escola de Rossini, De la musique mécanique et de la musique philosofique. Òperes principals
A més, deixà diverses cantates, cànos a tres i quatre veus, romances, etc. Tenia un fill natural François-Montan Berton, que també fou músic i compositor, i un net Pierre Berton (1842-1912)que fou actor i autor dramàtic. Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Montan Berton
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
