Haüyna

Haüyna
Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Fórmula química	(Na, Ca)4-8(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,Cl)1-2
Epònim	René Just Haüy
Localitat tipus	Llac de Nemi
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.07
Dana	76.2.3.3
Heys	17.10.4
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	dodecaèdric o pseudooctaèdric
Estructura cristal·lina	Z = 1; a = 9.08 - 9.13 Å
Grup puntual	isomètrica hexotetraèdrica; 4 3m - hexotetraèdrica
Grup espacial	p4 3n
Massa molar	1,032.43 g
Color	blau, verd, vermell, groc, gris, blanc, rosa
Macles	comuns en {111}
Exfoliació	distingible/bona; distingible en {110}
Fractura	concoidal, irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blau molt clar a blanc. En la varietat latzurita la ratlla és d'un color blau brillant
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	2,4 a 2,5
Densitat	2,44 a 2,5 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,494 a 1,509
Birefringència	no
Pleocroisme	no
Fluorescència	pot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga
Fusibilitat	4,5
Solubilitat	gelatinitza en àcids
Impureses comunes	K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hyn
Referències	[1]

L'haüyna,^[2] o hauynita^[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès René Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.^[4]

L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecaèdrics o pseudooctaèdrics. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, alloriïta, balliranoïta, bicchulita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, carbobystrita, cianoxalita, danalita, davyna, depmeierita, fantappieïta, farneseïta, franzinita, genthelvita, giuseppettita, helvina, hidroxicancrinita, kamaishilita, kircherita, latzurita, liottita, marialita, marinellita, meionita, microsommita, noseana, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, silvialita, sodalita, tounkita, tsaregorodtsevita, tugtupita i vishnevita.

Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusives sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.

La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(SO₄,S,S₂, S₃,Cl,OH)₂, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.^[5]

La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haüyna