Balliranoïta

Balliranoïta
Fórmula química	(Na,K)₆Ca₂(Si₆Al₆O₂₄)Cl₂(CO₃)
Epònim	Paolo Ballirano (en)
Localitat tipus	Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.9.22
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,695(2) Å; c = 5,325(1) Å;
Grup puntual	6 - piramidal
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-065
Símbol	Blr
Referències	[1]

La balliranoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor del professor Paolo Ballirano, catedràtic de cristal·lografia del Dipartimento di Scienze della Terra della Università di Roma.

La balliranoïta és un silicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Si₆Al₆O₂₄)Cl₂(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la balliranoïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Va ser descoberta al mont Somma, dins el complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Diaoyutai, a la prefectura de Dalian, a Liaoning (Xina). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.