Davyna

Davyna
Fórmula química	(Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂
Epònim	Humphry Davy
Localitat tipus	mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.05
Dana	76.2.5.5
Heys	17.10.11
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,705(4) Å; c = 5,368(3) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	space group P6₃ (en)
Color	incolor, blanc
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,42 a 2,53 g/cm³ (mesurada); 2,50 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,515 a 1,519 nε = 1,519 a 1,522
Birefringència	δ = 0,004
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1825
Símbol	Dvy
Referències	[1]

La davyna és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Sir Humphry Davy (17 de desembre de 1778 - 29 de maig de 1829), químic anglès, el primer que va aïllar els elements: potassi, sodi, calci, estronci, bari, magnesi i bor.

La davyna és un silicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Va ser descoberta al mont Somma, situat al complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Ha estat descrita en altres indrets tant de la regió de Campània, com de les de Laci i Toscana. Fora d'Itàlia també ha estat descrita en diverses localitats alemanyes i a l'Egipte.