Depmeierita

Depmeierita
Fórmula química	Na₈[Al₆Si₆O₂₄](PO₄,CO₃)1-x·3H₂O (x<0,5)
Epònim	Wulf Depmeier (en)
Localitat tipus	mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Dana	76.2.9.24
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,7345(2) Å; c = 5,1798(1) Å
Grup puntual	6 - piramidal
Grup espacial	space group P6₃ (en)
Color	incolor
Exfoliació	perfecta - en {1010}
Fractura	esglaonada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,32(1) g/cm³ (mesurada); 2,313 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,493() nε = 1,497(2)
Birefringència	δ = 0,004
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-075
Símbol	Dep
Referències	[1]

La depmeierita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Va ser anomenada en honor del cristal·lògraf i mineralogista alemany Wulf Helmut Heinz Depmeier, catedràtic de mineralogia i cristal·lografia de la Universitat Christian-Albrechts de Kiel. És un conegut especialista en la química dels cristalls de la família de minerals de la sodalita-cancrinita i dels compostos sintètics que hi estan relacionats estructuralment.^[1]

La depmeierita és un tectosilicat de fórmula química Na₈[Al₆Si₆O₂₄](PO₄,CO₃)_1-x·3H₂O (x<0.5). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la depmeierita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

La depmeierita va ser descoberta al mont Karnasurt, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a Avairon (Occitània).