Nefelina

Nefelina
Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula química	Na₃K(Al₄Si₄O16)
Epònim	núvol
Localitat tipus	Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.01
Dana	76.2.1.2
Heys	16.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal P 63
Hàbit cristal·lí	granular massiu, prismàtic
Estructura cristal·lina	a = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å;
Grup puntual	6 - piramidal
Massa molar	146.08
Color	blanc, groc, verdós, blau-verd
Macles	en [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació	[1010] pobre
Fractura	concoidal, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida, transparent
Densitat	2,55 a 2,66 g/cm³ (mesurada); 2,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542
Birefringència	δ = 0,003 a 0,004
Impureses comunes	Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2018 s.p.
Any d'aprovació	1801
Símbol	Nph
Referències	[1]

La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na₃K(Al₄Si₄O₁₆) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.^[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la zona Volcànica de la Garrotxa,^[3] a l'illa Grossa d'Els Columbrets (País Valencià)^[4] i al volcà Cerro de Agras (Cofrents, Vall de Cofrents).^[5]

Es coneixen tres varietats de nefelina:

• L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.^[6]
• L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.^[7]
• El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina