Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Golf d'Alexandreta

Plantilla:Infotaula indretGolf d'Alexandreta
(tr) İskenderun Körfezi Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusgolf Modifica el valor a Wikidata
Epònimİskenderun Modifica el valor a Wikidata
Part demar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Adana (Turquia) i Província de Hatay (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 35′ N, 35° 50′ E / 36.58°N,35.83°E / 36.58; 35.83
Característiques
Profunditat90 m Modifica el valor a Wikidata

El golf d'Alexandreta (o golf d'İskenderun) és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria. La costa del golf està repartida entre la província de Hatay, on està a ciutat d'Alexandreta i la província d'Adana.

Noms

En l'antiguitat era anomenat golf d'Issus (en llatí: Mare Issicum o Issicus Sinus). Heròdot es referí a aquest lloc com la Badia de Miriandros, per la famosa ciutat fenícia de Miriandros.[1] Temps després, Alexandre el Gran fundà al costat de Miriandros, una ciutat que anomenà Alexandria d'Issos, que els mercaders venecians i genovesos anomenaren Alexandreta, d'on li ve el nom més conegut a Occident. Quan els turcs establiren l'Imperi Otomà canviaren el nom d'aquesta ciutat pel d'İskenderun, per la qual cosa és també dit golf d'İskenderun.

Geografia

El golf d'Alexandreta forma l'entrada de mar situada en l'extrem més oriental de la Mediterrània. La costa d'aquest golf pertany a Turquia, però està molt a prop de la frontera amb Síria on acaben les Muntanyes de Nur que, en l'antiguitat estaven considerades el límit entre Cilícia i Síria, tot i que Heròdot situava la separació més al sud, en Ras al-Bassit (la clàssica Posidium).

En aquest golf, en territori de Ceyhan, es troba la terminal marina de l'oleoducte Bakú-Tbilisi-Ceyhan, de gran importància geoestratègica i el segon més llarg del món, que s'inaugurà el 28 de maig del 2006.

Història

Aquest golf és esmentat en la història perquè hi hagueren tres batalles navals:

Referències

  1. Rennell, 1830, p. 321.

Bibliografia

  • Rennell, James. The Geographical System of Herodotus Examined and Explained. Volume I. Londres: C.J.G. & F. Rivington, 1830. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9