Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Església congregacional

Joan Calví.

S'anomena Església congregacional a qualsevol església cristiana protestant d'origen calvinista que practica el govern "congregacionalista" (de la mateixa església). En aquest sistema cada congregació administra els seus propis assumptes de manera independent i autònoma.[1][2][3] Les Esglésies Congregacionalistes són una continuïtat de la tradició teològica mantinguda pels puritans.[4] La seva gènesi va ser a través del treball dels divinistes congregacionalistes Robert Browne, Henry Barrowe i John Greenwood.[5]

Moltes esglésies congregacionals proclamen la seva descendència de l'"Església congregacional original", una família de les esglésies protestants basades en una teoria de la unió publicada pel teòleg Robert Browne el 1592 i que es va originar en el moviment religiós "dissident" d'Anglaterra durant la reforma puritana.[5] A la Gran Bretanya, els primers congregacionalistes van ser anomenats "els separatistes" o "els independents", per distingir-los dels presbiterians, que són igualment calvinistes.[6]

Referències

  1. ↑ Rohr, John Von. Shaping of American Congregationalism 1620-1957 (en anglès). The Pilgrim Press, 4 August 2009. ISBN 978-0-8298-2077-5. «Although the Savoy Declaration's confessin of faith was based largely upon that of Westminster, the section entitled "The Institution of Churches" became an important late seventeenth-century document depicting the congregational form of church order.» 
  2. ↑ Fields, C. Ryan. Local and Universal: A Free Church Account of Ecclesial Catholicity (en anglès). InterVarsity Press, 6 February 2024. ISBN 978-1-5140-0672-6. «After the doctrinal exposition there follows a section titled "The Institution of Churches, and the Order Appointed in Them by Jesus Christ," which further specifies how their polity differs from the Presbyterian divines.» 
  3. ↑ Davie, Martin. New Dictionary of Theology: Historical and Systematic (Second Edition) (en anglès). Inter-Varsity Press, 21 April 2016. ISBN 978-1-78359-457-3. «Cambridge Platform (1648) and Savoy Declaration (1658) were the fundamental formularies of, respectively, American and English Congregationalism. In doctrine they essentially reproduced the Westminster Confession, with the changes needed to provide for a church polity of independent congregations (Schaff; Leith; W. Walker, The Creeds and Platforms of Congregationalism, New York, 1893).» 
  4. ↑ Melton, J. Gordon. Encyclopedia of Protestantism (en anglès). Infobase Publishing, 2005, p. 161. ISBN 978-0-8160-6983-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Pastoor, Charles; Johnson, Galen K. The A to Z of the Puritans (en anglès). Scarecrow Press, 28 September 2009, p. 84. ISBN 978-0-8108-7039-0. 
  6. ↑ Hillerbrand, Hans J. Encyclopedia of Protestantism: 4-volume set (en anglès). Routledge, 2 August 2004. ISBN 978-1-135-96027-8. «Congregationalists formally embraced the Westminster Confession, apart from its Presbyterian polity, in the Cambridge Platform in America, and the Savoy Declaration in England.» 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església congregacional
Kembali kehalaman sebelumnya