La gallineta es coneix també com a borratxo, lluerna, lluerna peona, lluerna borratxa, lluerna ordinària, paona,[3]rafel, rafelet o rafet.[4]
Morfologia
Ateny fins a 40 cm de llargària total, encara que la més comuna és de 15.
Cos de color rosa carmí o vermell. Ventre blanc. Al dors i als flancs, igual com al cap, es veuen taques fosques. Les aletes dorsals presenten taques de color vermell fosc. Pectorals vermelles a la cara interna i amb taques fosques violetes a l'externa, radis blancs i taques blaves en els espais interradials. Els radis lliures són barrats amb taques fosques. Anal vermella vorejada de blanc. Als flancs hi ha plecs verticals característics de color fosc.
↑"pel color blavenc o violaci de les seves aletes, com les d'un paó, i no pel fet de creure que camina sobre els seus radis." http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdfArduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
↑Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 122.
↑Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
↑Labropoulou, M. i W. Plaitis, 1995. Selective predation on small crustaceans by six demersal fish species in Iraklion Bay (Cretan Sea, North-eastern Mediterranean). A: Eleftheriou A., Ansell A.D. i Smith C.J. (eds.). Biology and Ecology of Shallow Coastal Waters. Olsen and Olsen, Dinamarca, pp. 351-358.
↑Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
↑ 12,012,1Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo.
↑ 13,013,1Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
↑Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
↑Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
Labropoulou, M. i A. Machias, 1998. Effect of habitat selection on the dietary patterns of two triglid species. Mar. Ecol. Prog. Ser. 173, 275-288.
Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.