Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065). FamíliaEra fill de Sanç III el Major, rei de Navarra, d'Aragó i regent del Comtat de Castella, i de la seva muller Múnia I, comtessa de Castella. El 1033 es va casar amb Sança de Lleó, filla d'Alfons V de Lleó i hereva del Regne de Lleó a la mort del seu pare. Amb aquest matrimoni s'uniren els dos regnes. El matrimoni tingué cinc fills, i entre els mascles repartí el seu vast regne.
Política expansivaDel seu pare va heretar el comtat de Castella, mentre el seu germà Ramir va heretar el comtat d'Aragó, convertit també en regne, i el seu altre germà Garcia Sanxes va heretar el regne de Navarra. El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, va heretar el comtat de Castella. Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.[3] Va conquerir territoris en poder d'altres regnes, situant Castella en un lloc de predomini peninsular durant diversos anys. Va rebre de Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, emir de Batalyaws, una paria anual de cinc mil dinars des de 1057,[4] i també dels emirats de Saraqusta i Ixbíliya.[5] Va expandir-se per Portugal i va conquerir la ciutat de Coïmbra als musulmans el 1064. Després de la batalla de Graus, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[6] i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, tot i que fou aviat recuperat,[7] i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balànsiya i aixecat el setge, vencent a l'emirat de Balànsiya a la batalla de Paterna durant la retirada.[8] Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el rei emmalaltí i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre.[8] Referències
|