Ximena Sanxes
No es tenen gaires dades sobre Ximena.[1] Va néixer vers 1018 o 1020, va ser la menor de les dues filles del rei Sanç III de Pamplona, i de Múnia de Castella.[2] Aquesta filiació és recent, des del segle XIII els cronistes l'havien considerat filla del comte Sanç de Castella, fins i tot confonent el seu nom per Teresa, basant-se en la làpida del seu sepulcre.[3] Salazar va descartar això basant-se en dos documents de 21 i 23 de desembre de 1062, on consta tota la família reial en una donació a la catedral de Lleó i on s'esmenta Ximena com a germana de Ferran I de Lleó.[4] La seva onomàstica també tindria sentit, atès que la seva àvia també es deia Ximena.[2] Es va casar amb Beremund III de Lleó en una data indeterminada entre el 23 de gener de 1034 i el 17 de febrer de 1035, data en què se'ls documenta de manera conjunta per primera vegada,[5] en una donació de diversos territoris a la diòcesi de Palència.[1] El seu matrimoni hauria servit per recolzar el rei lleonès i posar fi a la crisi que s'havia produït a la mort del seu pare, Alfons V,[6] a més Beremund III quan es va casar devia tenir uns divuit anys i encara rebia l'ajuda de la seva madrastra Urraca, i la mare d'aquesta, Ximena, en els assumptes de govern. El 1036 i 1037, la reina torna a aparèixer en documents amb el rei; el darrer any el va acompanyar a Galícia per atorgar al monestir de Celanova la jurisdicció sobre els homes que vivien i haguessin de viure en territori del cenobi. Poc després la reina va enviudar arran de la mort de Beremund III a la batalla de Tamarón.[1] Malgrat que les cròniques diuen que el matrimoni va tenir un fill anomenat Alfons, no està constatat documentalment.[1] A més, després de la mort del rei, el 1037, la reina vídua no torna a aparèixer en la documentació fins al 21 i 23 de desembre 1062, en els documents esmentats anteriorment, acompanyant la resta de la família reial. Salazar esmenta que als documents és qualificada de devota, a banda de constantar que va ser tinenta del monestir de Veiga.[5] Referències
Bibliografia
|