|
Ferdinand Khittl
Ferdinand Khittl (Franzensbad, Txecoslovàquia, 20 de gener de 1924 - Múnic 28 de febrer de 1976) va ser un guionista i director de cinema alemany. El 28 de febrer de 1962, en representació del grup DOC 59, va llegir el manifest Oberhausen. BiografiaNascut a territori txec que fou incorporat al Tercer Reich el 1938. Durant la Segona Guerra Mundial va ser capturat pels aliats com a mariner de la Kriegsmarine. Després de l'alliberament, va viure a la República Federal d'Alemanya i va sobreviure realitzant diversos treballs com paleta o forne.[1] El 1951 li van oferir feina com a representant d'una petita distribuïdora de cinema.[1] Tres anys més tard, va treballar com a director en el documental d'art experimental Die ewige Kunde.[2] També va treballar com a editor de cinema per a Luis Trenker. Després va realitzar diverses pel·lícules breus i documentals, principalment en nom de la Gesellschaft für bildende Filme.[3] El 9 d'abril de 1959 va fundar el grup DOC 59 a Múnic amb Haro Senft, Enno Patalas, Hans Posegga i altres, l'objectiu de l'associació era renovar el cinema alemany i promocionar el nou cinema en públic. Això va conduir a l'elaboració del Manifest Oberhausen, que va ser llegit per Khittl el 1962 i es va introduir un canvi radical en el cinema alemany.[4] El 1962 va publicar el seu primer i únic llargmetratge Die Parallelstraße. Aquí s'hi incorporen enregistraments documentals a la trama, que Khittl havia realitzat juntament amb el seu càmera Ronald Martini en dues gires mundials el 1959 i el 1960 a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud.[5] Tot i que la pel·lícula va rebre molta atenció als festivals de Canes i Sant Sebastià, no va rebre cap mena de reconeixement a Alemanya.[1] Ferdinand Khittl va morir el 28 de febrer de 1976 a Múnic als 52 anys. El 1982 va ser homenatjat pòstumament a l'atorgament del Premi de Cinema Alemany com a signant del Manifest Oberhausen amb el premi honorífic "pels serveis destacats al cinema alemany". Filmografia
Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||
