Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Faravahar

Representació del faravahar.

El faravahar o farohar (es pot transcriure de diverses maneres) és un dels símbols més coneguts del zoroastrisme. Consisteix en un disc alat, un element que té una llarga tradició en l'art i la cultura de l'Orient Pròxim i Orient Mitjà. Històricament, aquest símbol està influït pel sol alat jeroglífic que apareix en els segells reials de l'edat de bronze (de l'idioma luvita Sol Suus, simbolitzant "poder real" en particular).

El terme descendeix del persa frawahr o Frohe, mitjançant dissimilació de frawash o frawaxsh de l'avèstic Fravashi, un esperit protector similar a un àngel de la guarda del cristianisme, i el nom va quedar associat inequívocament amb aquest símbol, segons les interpretacions actuals, no obstant això, es desconeix el concepte concret que representava en les ments dels que el van adaptar des dels relleus mesopotàmics i egipcis anteriors.

Com que el símbol apareix per primera vegada en inscripcions reials, es creu que pot representar la "divina glòria reial" (khvarenah), el Fravashi personal del rei o el dret diví del rei o mandat diví, que és el fonament de l'autoritat reial. A partir del regnat de Darios I el símbol incorporar una figura humana entre les ales, que es pensa que podria ser una representació del mateix Darios, com pot apreciar-se en la inscripció de Behistun.

En l'actual zoroastrisme, el faravahar s'interpreta com un recordatori del propòsit personal en la vida, que és viure de manera que l'ànima progressi cap alfrasho-kereti, o la unió amb Ahura Mazda. Encara que existeixen diverses interpretacions dels elements individuals del símbol, cap d'elles és anterior al segle xx.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9