Avesta

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858
Tipus	text sagrat
Fitxa
Autor	Zaratustra
Llengua	avèstic
Dades i xifres
Lloc de la narració	Imperi persa

L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis. No es conserven completament, ja que, segons una llegenda, Alexandre Magne els va fer cremar.^[1][2]

Avesta deriva de la forma amb la qual s'anomena aquest conjunt de llibres en pahlavi (una llengua iraniana mitjana): abastag, paraula que sembla venir d'un antic upa-stawa-ka ('lloança'). L'Avesta està dividit en diverses parts (segons el que ha sobreviscut i la transcripció medieval més fidel):

• Yasna: conté les normes per a la litúrgia, sobretot instruccions per als sacrificis i uns himnes anomenats Gathas en honor del déu suprem Ahura Mazda, l'autoria dels quals s'atribueix al mateix Zoroastre.
• Visprat: texts tardans amb instruccions per als fidels i oracions.
• Videvdad: llibres molt heterogenis que parlen de la vida després de la mort, de la recta conducta i rituals contra el mal. També inclou el text sobre la creació del món i l'elecció dels esperits del mal d'allunyar-se del bé.
• Yaixt: himnes dirigits a les divinitats secundàries.
• Khorda Avesta: llibre resum de la totalitat de l'Avesta, el que s'ensenya primer als que volen seguir la religió de Zoroastre.

L'Avesta conté texts de diverses èpoques en dues llengües (o dos dialectes d'una mateixa llengua): l'avèstic antic (també anomenat gàtic -llengua dels Gatha-) i l'avèstic recent. L'avèstic ('la llengua de l'Avesta') és la llengua iraniana més antiga que es coneix: és una llengua indoiraniana (i, per tant, indoeuropea) amb prou semblances amb les llengües índies antigues (vèdic i sànscrit) com per a ajudar els estudiosos europeus del segle xviii i actuals a la comprensió d'aquests texts i d'aquesta llengua.

El zand (o zend) és un mot persa que indica l'exegesi de l'Avesta, és a dir, el complex de literatura pahlavi que comenta els texts sagrats del mazdaisme. Fou introduït pel lingüista A. H. Anquetil Duperron per tal d'indicar la llengua de l'Avesta o avèstic.^[3]