|
Eva Gouel
Eva Gouel (nascuda Marcelle Humbert; 1885 - 14 de desembre de 1915) va ser la segona companya i musa de Pablo Picasso durant l'època cubista, entre 1911 i 1915. BiografiaPicasso va conèixer Eva Gouel a la tardor de 1911, després de separar-se de Fernande Olivier, i va iniciar una relació amb ella el 1912, fins llavors parella de Louis Marcoussis.[1][2] En algun dels seus quadres cubistes l'anomena "ma jolie", pres d'una cançó popular francesa.[3][4][4] El 10 de març de 1913 va ser amb Eva Gouel a Ceret. El 2 de maig, en va morir-se-li el pare, Picasso va viatjar fins a Barcelona, Eva el va anar a buscar i després van tornar a Ceret.[5] Aquell mateix any, Picasso es va veure afligit de febre tifoidal o disenteria, la qual va estar a punt de costar-li la vida i el va obligar a guardar llit durant un mes. Al desembre de 1915, Eva Gouel va morir de tuberculosi[5] o càncer de gola, en una clínica d'Auteuil.[2] Picasso va fer referència a aquest fet en una de les seves pintures titulant-la L'Enfer. La mort Gouel va comportar un gran dolor per a l'artista, el qual va arribar a afirmar en una carta a Gertrude Stein que "la seva vida és un infern".[6][7] Encara que a la tardor de 1915 comencés un idil·li amb Gabrielle Lapeyre, que després es convertiria en la senyora de Lespinasse, amb la qual es veia a Saint-Tropez; amb Irène Lagut, veïna i confident; amb Elvira Paladini, coneguda com a You-Youi, i amb una tal Émilienne Pâquerette, la model més coneguda del moment; van ser relacions que Picasso va mantenir simultàniament entre 1916 i 1917. Notes
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||
