Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Disenteria

Plantilla:Infotaula malaltiaDisenteria
modifica
Tipuscolitis, infecció intestinal i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdiarrea hemorràgica i diarrea Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A03.9, A06.0, A07.9
CIM-9004, 007.9, 009.0
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0099399 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004403 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013369 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12384 Modifica el valor a Wikidata

La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea. Rep el noms populars de sangfluix, fluix de sang o cambres de sang.[1]

Pot ser produïda per:

Entre els esforços per prevenir la disenteria s’inclouen el rentat de mans i mesures de seguretat alimentària mentre es viatja per zones d’alt risc.[2] Tot i que la malaltia generalment es resol per si sola en una setmana, és important beure prou líquids, com una solució de rehidratació oral.[2] Es poden utilitzar antibiòtics com l'azitromicina per tractar casos associats a viatges a països en desenvolupament.[3] Tot i que els medicaments que s’utilitzen per disminuir la diarrea com la loperamida no es recomanen per si sols, es poden utilitzar juntament amb antibiòtics.[3][2]

Signes i símptomes

La forma més habitual de disenteria és la disenteria bacil·lar, que sol ser una malaltia lleu, que causa símptomes que consisteixen normalment en dolors intestinals lleus i diarrea. Normalment, els símptomes es presenten al cap d’1 a 3 dies i, en general, ja no estan presents al cap d’una setmana. La freqüència de les urgències per defecar, el gran volum de femta líquida expulsada i la presència de sang, moc o pus depèn del patogen causant de la malaltia. També es pot produir intolerància temporal a la lactosa. En algunes ocasions càustiques, també poden ser símptomes els còlics abdominals greus, la febre, el xoc i el deliri.[4][5][6][7]

En casos extrems, les persones poden passar més d’un litre de líquid per hora. Més sovint, les persones es queixen de diarrea amb sang, acompanyades de dolor abdominal extrem, dolor rectal i febre baixa. La pèrdua ràpida de pes i els dolors musculars de vegades també acompanyen la disenteria, mentre que les nàusees i els vòmits són rars. En molts casos pot haver-hi rampes en cascada que afectin els músculs que envolten tot l’intestí superior; de vegades prou greu per fer que el revestiment de l'intestí se separi de la paret, provocant una infecció sistèmica.

En rares ocasions, el paràsit ameba envairà el cos a través del torrent sanguini i es propagarà més enllà dels intestins. En aquests casos, pot infectar més greument altres òrgans com el cervell, els pulmons i, més freqüentment, el fetge.[8]

Referències

  1. «ca`n picafort opina - Biblioteca Digital de les Illes Balears» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Dysentery» (en anglès), 18-10-2017. [Consulta: 15 novembre 2019].
  3. 3,0 3,1 Tribble, DR «Antibiotic Therapy for Acute Watery Diarrhea and Dysentery.». Military Medicine, 182, S2, 9-2017, pàg. 17–25. DOI: 10.7205/MILMED-D-17-00068. PMC: 5650106. PMID: 28885920.
  4. "Dysentery" en el Diccionari mèdic de Dorland
  5. DuPont, H. L. «Interventions in diarrheas of infants and young children». J. Am. Vet. Med. Assoc., 173, 5 Pt 2, 1978, pàg. 649–53. PMID: 359524.
  6. DeWitt, T. G. «Acute diarrhoea in children». Pediatr Rev, 11, 1, 1989, pàg. 6–13. DOI: 10.1542/pir.11-1-6. PMID: 2664748.
  7. «Dysentery symptoms». Arxivat de l'original el 23 març 2010. [Consulta: 22 gener 2010].
  8. «Dysentery-Diagnosis». Arxivat de l'original el 14 juliol 2011. [Consulta: 17 novembre 2010].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9