Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estepicursor

Salsola tragus

Estepicursors, en botànica, són unes espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius. Una vegada han fructificat el vent les arrenca de terra i les transporta d'un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les, de manera que les seves llavors s'alliberen i es dispersen. Normalment un estepicursor és la planta sencera sense les arrels però en unes poques espècies pot ser només la inflorescència.[1]

Als Països Catalans aquest comportament estepicursor el tenen la barrella llisa (Salsola kali) i el panical (Eryngium campestre).

És una modalitat d'anemocòria, o dispersió pel vent però que incorpora també elements de la planta sense funció germinativa.

Plantes que formen estepicursors

Encara que el nombre d'espècies de plantes que formen estepicursors sigui petit un nombre d'aquestes plantes són males herbes comunes.

Encara que siguin originàries d'Euràsia, algunes espècies anuals de Salsola (família Amarantàcia) que formen estepicursors han passat a ser tan comunes a Amèrica del Nord que són un símbol de desolació de les pel·lícules de l'oest americà. Salsola pestifera és una espècie naturalitzada a grans zones d'Amèrica del Nord Salsola kali, sinònim Salsola tragus, sembla que va arribar a Amèrica (Dakota del Sud) per la importació de llavors de lli.[2]

Anastatica, un estepicursor nord-africà
Selaginella lepidophylla, un estepicursor del desert de Nord-amèrica

Altres membres de la família amarantàcia que formen estepicursors són Amaranthus albus, originari d'Amèrica central però introduït a Europa, Àsia i Austràlia; Amaranthus graecizans[3] naturalitzat a Amèrica del Nord des d'Àfrica; Amaranthus retroflexus; Corispermum hyssopifolium;[4] Kochia; i Cycloloma atriplicifolium, que és anomenat l'estepicursor de les planes.[5]

Atriplex rosea també és un estepicursor de la família quenopodiàcia.[6][7]

Dins la família asteràcia, Centaurea diffusa forma estepicursors. És originària d'Euràsia i està naturalitzada a gran part d'Amèrica del Nord.

En la família fabàcia, formen estepicursors algunes espècies del gènere Psoralea, i la Baptisia tinctoria.

En les plantaginàcies, Plantago cretica.

En les solanàcies, Solanum rostratum.[4]

Dins les brassicàcies, Sisymbrium altissimum, Crambe maritima, Lepidium, i Anastatica formen esepicursors.

Selaginella lepidophylla és un licopodi que forma una bola quan està sec.

La planta de jardí Gypsophila paniculata, de la família cariofil·làcia forma estepicursors amb la seva inflorescència.[8]

La planta Panicum effusum, en condicions seques, també pot tenir un comportament estepicursor.

Efectes mediambientals

Un estepicursor a Chelan, Washington.

Els estepicursors tenen un efete significatiu en l'erosió del sòl pel vent en zones obertes, especialment en els secans.[9] La quantitat d'aigua que prenen d'un guaret i el seu moviment danya el sòl.

Referències

  1. William Francis Ganong. A Textbook of Botany for Colleges. MacMillan, 1921, p. 359. 
  2. Epple, Anne. Plants of Arizona. Falcon, 1997, p. 352. ISBN 978-1560445630. 
  3. Abrams, LeRoy. Illustrated Flora of the Pacific States Volume 2. Stanford University Press, 1944, p. 644. ISBN 978-0804700047. 
  4. 4,0 4,1 Louis Hermann Pammel. Some Weeds of Iowa. Experiment Station, Iowa State College of Agriculture and the Mechanic Arts, 1903, p. 477. 
  5. Chenopodiaceae, Standardized nomenclature Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine., Texas A&M University: Center for the Study of Digital Libraries.
  6. WILDLAND FIRE MANAGEMENT PLAN: SACRAMENTO NATIONAL WILDLIFE REFUGE COMPLEX Arxivat 2020-08-09 a Wayback Machine., U.S. Fish and Wildlife Service.
  7. Atriplex rosea Linnaeus, in Vol. 4 Page 326, 340, 358 Flora of North America, eFloras.org.
  8. Gypsophila paniculata Linnaeus in Vol. 5 Flora of North America, eFloras.org.
  9. Parker, Ph.D., Robert. DROUGHT ADVISORY EM4856 - Water Conservation, Weed Control Go Hand in Hand. Washington State University Cooperative Extension, 2003 [Consulta: 15 setembre 2010].  Arxivat 2009-01-16 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • Font Quer, P.Diccionario de Botánica. 8a reimpressió 1982 Barcelona: Editorial Labor, S. A. 84-335-5804-8

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9